Esta novela me ha dejado perpleja, ya que me he quedado con la impresión de que el personaje es tonto y retonto, y no acabo de entender por que es una novela tan valorada. Y tampoco entiendo la comparación con "El vigilante del campo de centeno", hace mucho años que la leí pero el recuerdo es bueno. En fin una autentica decepción.
Botxan, que en japonès equival a “senyoret”, és la novel·la més popular del Japó. Lúcida, còmica, singular, Botxan ha estat comparada a Huckleberry Finn de Mark Twain o El vigilant en el camp de sègol, de J.D. Salinger. Natsume Sôseki descriu amb realisme i humor la trobada –o topada– entre un jove mestre de Tòquio i una escola de l’illa de Shikoku, al sud del Japó, a la qual és destinat. Alumnes i companys no gaire recomanables posen a prova la franca ingenuïtat del nouvingut, el “senyoret” de la capital, un personatge inoblidable. Botxan és una autèntica festa per als que els agrada divertir-se llegint i alhora una oportunitat per aprofundir en el coneixement de la natura humana. La seva influència és perceptible al llarg del segle XX en autors com Yasunari Kawabata, Junichiro Tanizaki o Yukio Mishima, i és un clar precursor de Haruki Murakami, que considera Natsume Soseki un dels seus autors de capçalera.
No hay comentarios:
Publicar un comentario