Leo en  http://bibliopoemes.blogspot.com.es/2013/10/dites-populars-i-refranys-sobre-lamistat.html una selección de Dites populars i refranys sobre l'amistat:
Amic nou és vi novell, si és bo no és com el vell.
En el perill es coneix l'amic.
Quan se'n va el diner, molts amics el segueixen.
D'amics, pocs i bons.
Dient les veritats, es perden les amistats.
Amistat interessada només dura una mesada.
La pobresa no té amics, la riquesa té enemics,
Més val un bon amic que cent parents.
En la desgràcia i en la pena, els bons amics es coneixen.
Qui té bon amic, té bon abric.
A casa de l'amic necessitat, vés-hi sense ser cridat
A casa l'amic ric, no hi vagis si no ets requerit
A casa vaig portar un amic; ell es quedà d'amo i jo acomiadat 
A Deu guanya per amic, qui perdona a l'enemic
A Déu guanya per amic, qui perdona un enemic 
A l'amic el triï jo; al parent, no 
A l'amic i el cavall no el canses mai 
A l'amic, quan el proves, quina baina t'emportes  
A l'amic, si el guanyes en el joc, guanya-li poc
A l'amiga que ho és més, no li ensenyes el promès 
A l'animal que no coneguis no li vagis per darrere 
A l'enemic que escapa, pont de plata temàtica
A l'enemic que fuig, bon vent i barca nova 
A l'enemic que fuig, mostra-li la drecera. Si res li escau, poseu-li blau 
A l'hivern, el millor amic és la carbassa del vi temàtica
A l'home que de tu fia, fia d'ell que és crtesia 
A la presó i al llit, es coneix el bon amic 
A qui com a enemic solies veure, mai res no li has de creure 
A qui fuig de l'enemic, no li talles el camí 
Al fals amic fes-li la creu com a l'enemic 
Al ric, els amics li són enemics
Allà on no hi ha pa, no hi ha pau 
Allà on no hi ha pau, Déu no hi habita 
Als amics en públic lloar-los, en privat avisar-los 
Amb el veïnat, bona amistat i el portal tancat 
Amb ell, ni al cel
Amic de donar 
Amic de molts, amic de ningú 
Amic de muntanya, qui el perd el guanya 
Amic de tots i de ningú, tot ve a ser u
Amic de vi, mal amic i mal veí
Amic del bon temps, muda amb el vent
Amic en la necessitat és amic de veritat
Amic i trasto que no serveix, si es perd, no es perd res 
Amic mal reconciliat, enemic doblat
Amic no de mi sinó d'allò que és meu, que se l'emporte el riu
Amic nou és vi novell. Si és bo no és com el vell
Amic nou, molt renou i enrenou
Amic pel seu profit, que se'n torni al llit
Amic que no dóna i ganivet que no talla, si es perd, poc importa
Amic reconciliat, enemic doblat
Amic vell va més que els diners
Amics fins al cel, però a la bossa no hi toquem 
Amics pocs i bons
Amics que de lluny es coneixen, de prop se saluden 
Amics, però sense perdre
Amistat per interès, no dura, perquè no ho és
Aquell que has vençut no el tingues per amic 
Aquells són rics qui han molts amics
Arbres vells i bons amics, no en té qui en vol
Arrima't a bon arbre i tindràs bona sombra
Bons amics, però qui més hi posà, més perdé
Busca l'amic i no el teu profit 
Cantant les veritats es perden les amistats
Com més pocs enemics, millor 
Com més serem, més riurem 
Company de sort, es fa amic i amic molt fort 
Comptes clars, allarguen les amistats 
D'amics, pocs, i amb ells, pocs jocs
De l'home vell, si és ric, tothom és parent i amic 
De la molta amistat surt la desamistat 
Deixa diners als amics, si vols tenir enemics
Del teu enemic, el primer consell 
Dels amics em guardi Déu, que dels enemics ja ho faré jo.
Dels amics i dels parents se trauen los diners 
Dels amics veure les cares, dels enemics les espatlles
Dient les veritats, és perden les amistats 
Dins d'un mateix portem el nostre enemic
Dos que s’estimen, aviat es troben
Dues ànimes dins un cos
El diner no té amics ni parents 
El dolç parlar augmenta els amics 
El meló tatxat i l'amic provat 
El millor amic, un euro 
El millor espill és un bon amic temàtica
El pobre que s'ha fet ric, no coneix al vell amic
El pobre té menys enemics que el ric
Els amors passen, els amics queden 
Els enemics es combaten, no es compten 
Els llaços d'amistats, mal romputs ni deslligats 
Els llibres són mestres que no renyen i amics que no demanen 
Els parents els dóna Déu, els amics els tries tu
Els parents són donats; els amics triats
En casa xicoteta i en llarg camí, és on es coneix l'amic
En el perill es coneix l'amic.
En la desgràcia i en la pena, es coneixen els bons amics
En la presó i en l'hospital es coneix l'amistat 
En les enfermetats se veuen les amistats 
Entre amics no cal tovalles, i és que no en tenien 
Entre amics, la manta al coll 
Estar a partir-se un pinyó 
Estar com gats i gossos 
Estar mata'm o et mataré 
Fer olla comuna
Guarda't del qui sempre et fa riure 
Home ric, mal enemic 
L'abril no té abric, ni el pobre no té enemic 
L'amic i el vi, quan més vell, més fi. 
L'amic malvat, deixa la palla i s'enduu el blat
L'amistat falsa segons li convé: cau o s'alça 
La bona amistat no té preu 
La bona paraula a l'enemic calma 
La claredat manté l'amistat 
La desgràcia fa conèixer els amics 
La justícia no té parents, amics ni coneguts 
La pobresa no té amics. La riquesa té enemics
Lluny de la vista, lluny del pensament 
Lo que és del comú, no és de ningú 
L’afalagador és l’enemic pitjor 
L’amistat sols entre iguals 
L’home que tracta en amigues no li faltaran fatigues
Mala vida passa qui té l'enemic en casa 
Més ha u en pau, que dos en guerra 
Més val tindre bons enemics, que mals amics 
Més val un bon amic que parent ni cosí 
Més val un bon amic que un parent ric 
Qui té bon amic, té bon abric
Qui té enemics no dorm 
Qui troba ver amic, troba tresor
Qui vol la capa de l'amic, no és amic
Renegar l’amistat
Sabater amic o parent, calça car i més dolent 
Ser carn i ungla 
Ser enemic de si mateix 
Si em vols bé les teues obres m’ho diran 
Si vols de l'amic provar la voluntat, fingeix necessitat
Si vols tenir enemics, deixa diners als amics 
Sigui gros o petit, el llibre, un bon amic
Un bon amic no es pot pagar 
Una cosa és l'amistat i una altra cosa el negoci 
Val més amics d'enfora que barallats de prop 
Val més deixar als enemics, que manllevar als amics
Val més estar a bé amb el veïnat que amb la familia 
 
 
No hay comentarios:
Publicar un comentario