Leído: L'ensenyament a Nou Barris. 1933-1990 : Verdum, Prosperitat, Roquetes, Trinitat Nova, Guineueta - Roser Solà i Montserrat.

L'ensenyament a Nou Barris. 1933-1990 : Verdum, Prosperitat, Roquetes, Trinitat Nova, Guineueta - Roser Solà i Montserrat. Barcelona: Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris, 2017. 311 p.

Soy nacida en Nou Barris, un populoso distrito de Barcelona, e hice mi educación primaria en el barrio, la secundaria ya fui a un instituto del Ensanche.
Aún así conozco bastante bien los centros educativos del barrio, y cuando ví que Roser Solà Montserrat, antigua directora del Institut San Andrés (centro donde trabaje) había publicado este libro, pues me hizo mucha ilusión leerlo.
En este obra de no ficción Solà explica a través de la historia de los centros educativos de Nou Barris, una parte de la historia de la Barcelona de después de la GC. En este libro queda patente que la mayoría de los centros educativos de Nou Barris son públicos, y poco privado había, quizás por qué ni las monjas ni capellanes osaron entrar en Nou Barris, prefirieron quedarse en zonas más acaudaladas de Barcelona para conseguir más pasta. (No tengo en gran aprecio a este colectivo, y con los casos de pederastia de los últimos años menos aún).
La obra intenta ser bastante exhaustiva, y se agradece, por qué aparecen centros educativos ya desaparecidos, y una breve ficha de su historia.
Una obra interesante publicada por el Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris, que hace un gran trabajo de difusión de la historia del distrito.

--

Després el torn de paraula va passar a la Roser, l'autora del llibre que, a través d'un PowerPoint, es va esplaiar tot oferint una lliçó magistral al públic assistent amb unes explicacions que van enganxar a tothom. Va explicar que a l'hora d'escriure aquest llibre van haver tota una sèrie de factors que van incidir decisivament: en primer lloc, el fet d'haver exercit la docència a Nou Barris durant bona part de la seva trajectòria professional; en segon lloc, la forta problemàtica educativa que havia a Nou Barris davant les deficiències en política relativa a aquest sector; i en tercer lloc el fet d'haver escrit dos llibres com L'institut Sant Andreu-Valldaura: els fruits d'una llarga lluita (1994) i L'escola Ton i Guida. Quan la pedagogia activa va anar al suburbi. Barcelona 1962-1994 (2003), que la van motivar a conèixer el funcionament dels centres educatius del districte. Com a sòcia de l'Arxiu, va començar a publicar a la revista semestral de l'entitat diversos articles sobre l'ensenyament a Nou Barris, i així va ser com va creure possible de recopilar-los i fer-ne una separata que, finalment, va donar lloc al llibre. L'obra tracta les escoles d'uns barris concrets, no de tots els del districte sinó els que ella millor coneix (Verdum, Prosperitat, Roquetes, Trinitat Nova i Guineueta), i acota des del 1933 a 1990 coincidint amb la primera notícia d'una escola pública durant la II República i amb la promulgació de la LOGSE, respectivament. El llibre està estructurat en dues parts: "Creació i evolució històrica de les escoles" i "Tipologia de les escoles".

La primera explica la construcció d'escoles durant cada dècada, des de la II República fins a l'assumpció de competències per part de la Generalitat, passant pel franquisme. La segona part fa referència a les escoles públiques, religioses, de renovació pedagògica, les acadèmies privades, els centres d'educació secundària i altres tipus de centres educatius, tot fent atenció als diferents períodes històrics que tant van influir. El llibre acaba amb una cloenda i dos apèndixs que complementen el riquíssim contingut del treball. També va explicar que per a l'obtenció d'informació va haver de consultar nombrosos centres de documentació perquè es tractava d'un projecte laboriós. Per descomptat que un d'ells va ser l'Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris, que li va proporcionar llibres, revistes i dossiers. A més, va obtenir la col·laboració desinteressada d'una seixantena de persones entre mestres, pares i mares, alumnes i personal administratiu que van participar amb una entrevista. Per finalitzar, va exposar unes breus conclusions finals a les que es poden arribar en relació a l'ensenyament a Nou Barris al llarg de la història.

Acabada la seva esplèndida exposició, tothom va fer un fort i acalorat aplaudiment que premiava tant l'elaboració d'aquest llibre com tota la seva trajectòria pedagògica a Nou Barris.

Per als qui no la coneguin, la Roser és una doctora en Història Econòmica nascuda a Mataró el 1935, que va exercir de mestra a l'escola Ton i Guida del 1971 al 1977 i de professora de l'institut Sant Andreu-Valldaura del 1979 al 2000. Va ser membre de l'equip fundador de l'escola Pla de Fornells entre 1966 i 1971, i ha desenvolupat tasques docents a Calama (Xile) del 1964 al 1966, i a la Universidad Centroamericana de Managua (Nicaragua) del 1986 al 1988 i del 2001 al 2008. A més dels dos llibres abans esmentats i que es poden consultar a l'Arxiu, és autora d'altres escrits relatius al camp educatiu, històric i econòmic.

L'acte va finalitzar amb la interpretació d'un parell de cançons per part de la Coral Xino-Xano, amb la participació de la mateixa Roser que en forma part.

El nostre company Antonio Pascual es va encarregar de la taula de venda d'exemplars, feina intensiva que va haver de fer, doncs aquell dia es van vendre força llibres. La Roser, per altra part, va estar una bona estona signant llibres.

Un exemplar del llibre ja ha estat donat d'entrada i forma part del fons documental de l'Arxiu. Si teniu interès a adquirir-lo, el podreu trobar a les principals llibreries de Nou Barris. Us assegurem que és una bona opció per aquest proper Sant Jordi. Nosaltres també el venem al nostre local al preu de 12 euros per a socis/es i a 15 euros per a la resta de públic.