sábado, 7 de diciembre de 2019

Leído: Els romanents de Víctor García Tur

Els romanents - Víctor García Tur. Barcelona: Empuries, 2018. 143 p.

Una de las primeras novelas de Victor García Tur, un joven escritor barcelonés que sigue la estela de cuentistas catalanes como Monzó, o Calders. En este caso, se trata de una novela sobre las relaciones paterno filiales y de como se desarrollan durante la adolescencia. Me ha hecho gracia ya que se desarrolla en una de las tantas urbanizaciones que hay alrededor de las grandes ciudades, y en este caso se trata de Barcelona.
La mezcla de los tres estilos hace que sea una lectura ágil.
---
Sumario:
Un lloc al món
No menjaràs carn
Els adamites
Al zero
Els energúmens
Peus inflats
Els amalricians
Silenci
Els flagel·lants
La foguera de les vanitats
Els anabaptistes de Münster
Parpelles i llavis
La caverna del no-veure
---
Els romanents és una novel·la sobre l’enfrontament entre els pares i els fills. La família protagonista la forma una parella d’expunks i un adolescent adepte d’una peculiar tribu urbana que, per descomptat, els adults no comprenen. Tres veus alternen la narració: el soliloqui d’una mare que vol comprendre, els fragments d’un dietari adolescent i les improbables seccions d’un assaig titulat Brevíssima relació de les heretgies. Del contrapunt de veus en surt una novel·la inquietant, on el sinistre neix entre les quatre parets de la llar. L’heretgia succeeix a casa.

No hay comentarios:

Publicar un comentario