Leído: Satèl·lits de Elisenda Solsona Margarit

Satèl·lits - Elisenda Solsona Margarit. Barcelona: Males Herbes, 2019. 221 p.

Una madre de la escuela me recomendo esta recopilación, y a pesar de que cada vez más me doy cuenta de que no me gustan las recomendaciones.
La obra es una selección de cuentos que tienen como hilo conductor que la luna no sale un noche (cuando le tocaría hacerlo) y a partir de aquí se suceden un montón de historias que tienen elementos normales como una osa, una paloma, una tortuga que se convierten en surrealistas.
Sigue la estela de cuentos surrealistes de Pere Calders, uno de mis autores favoritos pero aun asi no me ha acabado de convencer, ya que los personajes los encuentro todos frios y lejanos.

---

Engranatges
Rems
Vies
Finestres
Balls
Sals de bany
Closques
Reixes
---
"Una nit, sense avís previ, la lluna no surt. Sota aquest cel inesperat transcorren vuit històries íntimes sobre separacions i retrobaments, narracions prenyades d'una bellesa estranya en què no hi manca el punt de fuga màgic. Històries com la dels amants que es busquen per una estació d'esquí abandonada durant la nit més fosca, o la del nen albí que espia el cel amb el telescopi del seu veí; com la de la noia a qui totes les amistats li recomanen que se separi, o la del primer sopar a casa els pares de la parella, una família amb uns rituals pertorbadors. Uns arguments brillants, on res no és el que sembla, que assenyalen la incomprensió mútua com l'escull amb què topen, una vegada i una altra, les relacions humanes."