Una novela delicada y luminosa, ambientada en Islandia, que parte de la vida de Dýja, una matrona de una familia de comadronas, para reflexionar sobre el nacimiento, la muerte y el sentido de la existencia. Con un tono poético y sereno, Auður Ava Ólafsdóttir entrelaza memoria familiar, naturaleza y pensamiento, y convierte la luz, y también la oscuridad, en una metáfora de la fragilidad humana.
La traducción de Macià Riutort mantiene bien esa cadencia sobria y contemplativa, que hace de la lectura una experiencia íntima y sugerente. Es una novela breve, pero deja una huella larga por su mezcla de sensibilidad, ironía suave y belleza contenida.
---En aquesta família l’ofici es transmet de generació en generació: són llevadores. La vida de la més jove transcorre entre l’hospital de Reykjavík, on ha assistit prop de dos mil parts, i el pis que li ha deixat en herència una tia-àvia. S’acosta un huracà per Nadal, l’època de l’any en què el dia dura sis hores. La casa esdevé un lloc estratègic, els papers que la tia-àvia guardava als armaris esdevenen companys de convivència. Parlen de llevadores que travessen tempestes de neu per acollir nounats, de balenes que s’ajuden en els parts, de la superioritat de les ovelles sobre els humans, del gran viatge de la foscor a la llum. Mentrestant, al pis de sobre, un turista australià subjugat per les aurores boreals ignora l’amenaça que s’acosta.
No hay comentarios:
Publicar un comentario