 |
| L'art de portar gavardina |
Me gusta mucho Sergi Pàmies, y lo leería más, si no escribiese sobre fútbol en los medios de comunicación, tema que no me interesa absolutamente nada. Afortunadamente, en sus libros poco habla sobre el tema y se leen muy bien.
Esta obra más autobiográfica que nunca, habla sobre su madre, la gran escritora Teresa Pàmies, exiliada por sus ideas políticas la mayor parte de su vida, y de su padre Gregorio López Raimundo, político comunista, y de los personajes que la conocieron como Jorge Semprun.
Me ha gustado especialmente el capítulo sobre su madre, y cómo decidieron tratar el tema de su ancianidad, y de su deterioro físico y mental.
Y especialmente divertido el porque de este título, y de su adoración hacia un hombre elegante como Jorge Semprún.
La lectura de esta obra no me ha defraudado y espero continuar poder leer más libros suyos.
---
Sumario:
Eclipsi 7
Esborrany de ponència per un hipotètic congrés de separats 15
Nadala maternofilial 27
La paternitat 41
Sobre la utilitat dels novel·listes 49
No sóc ningú per donar-te consells 61
Sisplau 97
La fenomenologia de l’esperit 103
Bielorússia 107
El conte sobre l’11-s que no em van encarregar mai 117
Nadala paternofilial 127
Poètica 137
Bonus track 141
---
L’art de portar gavardina és un concentrat de memòria, emoció i plaer de narrar. Imaginats o viscuts, els tretze contes d’aquest recull revelen una capacitat d’observació que confirma Sergi Pàmies com a artesà d’un estil cada vegada més depurat, en què les emocions i els detalls són protagonistes. De la pròpia infantesa a la vellesa dels pares, del romanticisme de la decepció al pànic d’estar a l’altura de les expectatives dels fills, de la perplexitat individual de l’adolescència a les cicatrius col·lectives del segle XXI, el llibre combina reflexió, ironia, melancolia, causticitat i lucidesa i troba en la fascinació per l’absurd i la capacitat de sorprendre’s els antídots més eficaços per combatre les absències, els fracassos i altres desconcerts de la maduresa.
