Lo cogí pensando que haría un recorrido por la iglesia catalana, explicando anécdotas e historias sobre como se encuentra actualmente, y es una reflexión personal muy personal sobre su Catalunya cristiana, que interesa poco.
Tots hem anat a missa, com a mínim un dia. I amb sort desigual perquè, de misses, n hi ha de soporíferes, d'originals i de saboroses. De curtes i de llargues. D'esquerres i de dretes. D'indulgents i de severes. Quan el capellà puja al púlpit, deixa anar una manera de pensar, de viure i de ser, unes fílies i unes fòbies. Xavier Sust, descregut com ell sol i sempre disposat a la dialèctica, ha assistit a desenes d'homilies de diferents cultes a tot Catalunya, ha escoltat i, quan ha calgut, ha polemitzat. El resultat és un text farcit d humor del bo, on l autor fa un autoretrat agut, a voltes amable i a voltes implacable, de la Catalunya que creu. Misses dites és un llibre diferent, fresc i sorprenent . Una autèntica descoberta.
No hay comentarios:
Publicar un comentario