Leído: La dona veloç de Imma Monsó

66/100 de Desafio 100
Me ha gustado mucho esta novela de Imma Monsó sobre una mujer que es rápida y veloz, en algunos momentos me he sentido totalmente identificada, en otros obviamente no. Lo peor ese final tan abrupto y cortante, que da la sensación que falta un capítol para concluir la historia. Lo recomiendo muy mucho.

Premi Ramon Llull 2012. La dona veloç és una original mirada del gran "mal" contemporani: la tirania de la immediatesa en la majoria d´àmbits de les nostres vides i les dificultats que tenim a distingir allò que és "important" d´allò que és "urgent". La Nes és una psiquiatra de quaranta-vuit anys que viu sota la pressió d' una percepció del temps anormalment accelerada. filla d'un cirurgià pertany a una família dividida en dues categories: els Ràpids i els Lents. «Sóc ràpida. No ho puc evitar. La meva germana ho és. La meva àvia, tot un referent familiar, ho era. El meu pare ho era, tot i que ara no ho és tant. Vinc d'una família on el que no anava prou ràpid era tard o d'hora exterminat (més d'hora que tard, com comprendreu, perquè a casa el que es podia fer avui no es deixava per demà). I, si no era exterminat, s'autoexterminava». La dona veloç és una original mirada del gran «mal» contemporani: la tirania de la immediatesa en la majoria d'àmbits de les nostres vides i les dificultats que tenim per distingir el que és «important» del que és «urgent».