Cuando salio este libro una mamá de la escuela estaba super emocionada ya que las protagonistas del cuento central eran amigas suyas, y estaba ambientada en la zona de Olot donde había pasado sus vacaciones veraniegas desde siempre, y motivada por esta curiosidad y que la protagonista de este cuento se llamase igual que una conocida mía a la que aprecio mucho, cuando lo ví en la biblioteca fui a por él.
La obra son 7 cuentos largos donde el autor, un hombre, plasma sus vivencias y dudas sobre el tema del amor en diferentes etapas de la vida, haciendo especial hincapié en la infancia y en la madurez.
Como norma general no me acaban de convencer este tipo de narraciones, quizás por qué he leído a demasiados autores hombres y estoy cansada de ellos y sus "paranoias/neurosis", pero en este caso he de reconocer que no me ha desagradado, quizás por qué el entorno sociocultural es muy similar. El cuento que más me ha impactado es el de la Clara Bou, y el que da título a la obra, por su intensidad y por ese final, y en cuanto al cuento del matrimonio, mientras lo leía tenía la sensación de haber leído algo similar en algún sitio.
Una interesante recopilación de cuentos que recomiendo leer.
---
En el relat central d’aquest recull, un home de quaranta anys recorda el viatge que va fer durant una escapada del servei militar per anar a buscar la nena de qui s’havia enamorat perdudament quan només tenia deu anys. ¿Qui va ser realment aquella nena, si amb prou feines van compartir una partida de dames una tarda d’estiu? ¿Per què aquesta necessitat d’anar-la a buscar als vint anys, o de recordar-ho ara que ja en té quaranta? ¿Quant dura en realitat l’amor de la nostra vida? ¿Quants amors de la nostra vida podríem recordar si els poguéssim comptar amb els dits d’una mà? ¿I a quants ens atreviríem a anar a buscar? Amb un humor entre lúdic i irreverent i una prosa viva i plena de matisos, Pep Puig basteix un llibre sorprenent que explora el final de la innocència infantil, aquella frontera entre la infantesa i l’edat adulta, i que va tant a favor de l’amor com en contra.
«En Pep Puig escriu sobre una de les edats difícils de l’home sense ser generacional; la nostàlgia no el porta a la memòria sinó al mite; la seva irreverència no és la de l’adolescent que rebenta gratuït per amidar-se amb el món ni l’amargor del madur que lamenta el que ni ha viscut ni viurà. En Pep Puig és i escriu des d’allò que tots voldríem ser: des de la trempera d’un marrec amb la saviesa d’un vell» —JORDI LARA
---
Contes:
Mon oncle
Clara Bou
Pluja
Tiet-pare
L'amor de la meva vida de moment
Secrets d'un matrimoni
Dúgol
«En Pep Puig escriu sobre una de les edats difícils de l’home sense ser generacional; la nostàlgia no el porta a la memòria sinó al mite; la seva irreverència no és la de l’adolescent que rebenta gratuït per amidar-se amb el món ni l’amargor del madur que lamenta el que ni ha viscut ni viurà. En Pep Puig és i escriu des d’allò que tots voldríem ser: des de la trempera d’un marrec amb la saviesa d’un vell» —JORDI LARA
---
Contes:
Mon oncle
Clara Bou
Pluja
Tiet-pare
L'amor de la meva vida de moment
Secrets d'un matrimoni
Dúgol
No hay comentarios:
Publicar un comentario