Una selección de cuentas de la escritora barcelonesa Tina Vallès, que explica la vida cotidiana de escaleras, calles y barrios de una ciudad que supongo que es Barcelona.
La mayoría de cuentos son muy tristes, hacia el final decidí leerlos muy por encima ya que me iba deprimiendo, por qué explica la vida tal y como es, lo que tiene mucho, mucho mérito.
Para amantes de la realidad más cercana.
---
Tot canvia després d’un altre got d’absenta. Deixes el got damunt la taula, mires per la finestra i tens temps de veure una línia de llum que recorre fugaçment el carrer, il·lumina per un instant la roba estesa en un balcó i es clava al portal de casa. Darrere dels vidres encesos endevines les siluetes dels Nohisom, que es deixen engolir per la fosca de l’escala. Ara passen les cosines Tonell, que corren cap al teatre aferrades a la bossa. Madona Quèlonia, la més vella del barri, escura les seves eternes escopinyes. I sempre aquesta llum que projecta clarobscurs en tots els rostres que troba, tots anònims i alhora protagonistes del dia a dia. Què els passa pel cap? Quines penes els afligeixen? Quines secretes alegries? Per què no riu mai el cambrer Zero? En Borris Sol esgarrapa la guitarra i en treu una cançó d’amor que només el seu germà valorarà com cal. Les persianes del senyor Búnquer ho vigilen tot. La llum declina.
Tina Vallès observa la vida que transcorre a l’escala, als carrers, al barri. Imagina rastres d’històries en les ombres disfressades de normalitat que ens passen pel costat i que amb prou feines veiem, però que formen part de les nostres vides. I ho fa amb la subtilesa i la precisió d’una llum fugaç que enfoca el més petit detall i deixa entreveure tota una escena.
Tina Vallès va néixer a Barcelona el 1976. Llicenciada en Filologia Catalana, treballa com a traductora i correctora des del 1999. Ha vist publicats alguns dels seus contes en diverses antologies, i va estrenar-se en solitari en aquesta editorial el 2006 amb L’aeroplà del Raval (basat en el blog homònim). Des del 2009 teixeix històries al blog Ganxet sota les pedres. I el 2011 va publicar la seva primera novel·la, Maic (Baula Edicions).
Les primeres versions d’alguns dels relats d’Un altre got d’absenta provenen de la revista Paper de Vidre i dels dos blogs de l’autora. Aquest recull és un projecte que s’ha anat gestant des del 2007 i que si ha arribat a bon port ha estat gràcies al mestre Georges Perec i al sempre inspirador barri del Raval
No hay comentarios:
Publicar un comentario