Vivido: FLIC 2015

Ayer estuvimos en el FLIC (Festival de Literaturas y Artes Infantil y Juvenil) que como viene siendo habitual se realizo en el CCCB, y la diferencia con otros años ha sido:

-el pago en la entrada, 3 euros para los niños y 5 para los padres, es decir para los padres que no podemos hacer ninguna actividad (pero ninguna ninguna) mucho más caro que los niños, lo que produce la situación que sólo entra un padre mientras que el otro se va a la cafetería a tomar café (al menos así ha sido mi caso).

-actividades para niños de 7 a 12 años, justo la edad de mi Speedy. El año pasado fue tan decepcionante ya que todas las actividades eran para niños muy pequeños, y mi Speedy me dijo que no volveríamos ya que a él no le gusto que todo fuese para peques, y vemos con agrado que este año el FLIC se ha puesto las pilas y han planificado actividades para niños más grandes.

En fin, a mejorar por parte del FLIC el tema del pago a los padres, pagar para no poder hacer nada,  y la posibilidad que ellos tengan un rincón de padres (pueden tomar nota de los "racons de pares i mares" de las Bibliotecas de la Diputación de Barcelona), con lecturas orientativas, para llenar la hora y media del taller que hacen sus hijos grandes y que hizo que muchos padres sin hijos diésemos vuelta como tontos por las instalaciones o sentados en el suelo leyendo el diario Ara, que se distribuía gratuitamente.

Vivido: Exposició: Espriu. He mirat aquesta terra en el CCCB

El pasado domingo realize primero el itinerario "Espriu. He mirat aquesta terra" por toda Barcelona, a trote rapido y segundo visite la exposición al CCCB. Una actividad muy recomendable, por que te explican la vida de Salvador Espriu, un autor muy citado pero no tan conocido, y que yo siempre había asociado a Arenys de Mar, y resulta que era totalmente barcelones, y que sólo iba a Arenys de Mar a veranear. En fin una sorpresa. Ahora quiero releer alguna obra suya para acabar de empaparme de este año espriuano.

L’any 2013 es commemoren els cent anys del naixement de Salvador Espriu (1913-1985). El CCCB, en col·laboració amb la Conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya, organitza un dels actes centrals de l’Any Espriu: l’exposició Espriu. He mirat aquesta terra, que apropa al públic la trajectòria creativa i vital de l’escriptor per mostrar no sols la importància cabdal de la seva figura per a la cultura catalana, sinó també la complexitat i riquesa de la seva obra que transcendeix qualsevol etiqueta i que fa d’Espriu un clàssic atemporal.


L’exposició desenvolupa diferents aspectes de la seva biografia, del seu món literari i de la repercussió pública de la seva obra. I també reivindica l’actualitat de Salvador Espriu, la vigència en el món d’avui dels seus temes i punts de vista, en la triple perspectiva que l’exposició proposa: el món mític i simbòlic, la transcendència social i la crítica indomable.


Poeta, narrador i dramaturg, Espriu s’interroga sobre les grans qüestions humanes. La mostra evoca el mite de Sinera; el compromís ètic davant de la guerra civil i de la postguerra; la defensa de la cultura catalana en temps difícils; el fenomen Espriu, quan va esdevenir una referència indispensable de la cultura espanyola; la seva visió de «la pell de brau» basada en el diàleg i la tolerància; la candidatura al Premi Nobel, i el món imaginatiu, de vegades grotesc, de vegades evocador, d’una potència extraordinària.


L’exposició presenta una gran quantitat de materials inèdits procedents d’arxius i col·leccions particulars. La part final de la mostra recrea una de les idees fonamentals d’Espriu: el món com a laberint grotesc, a partir d’una galeria de personatges que habiten la seva narrativa, la seva poesia i el seu teatre, presentats en animacions realitzades per joves creadors. Els personatges d’aquesta galeria s’integren en un relat animat, d’una sorprenent actualitat, que permet al visitant no familiaritzat en l’univers Espriu introduir-s’hi des d’una nova perspectiva.


"He mirat aquesta terra" remet a la mirada d’Espriu vers la seva terra i vers el món: a vegades crítica i salvatgement divertida, però també comprensiva i plena de pietat cap a les debilitats humanes." (Julià Guillamon, comissari executiu de l'exposició)