El otro día me entere que la hija de una antigua compañera de estudios había publicado un libro sobre la enfermedad queha sufrido, la anorexia. Total que fui a la biblioteca pública y me lo cogí y leí. Una historia personal de superación que se enmarca dentro del tema de la anorexia.
La María ha conseguido superarla pero aún así el camino es largo y repleto de problemas.
Ánimo¡¡¡
Dels trastorns de la conducta alimentària, n’han parlat tota mena
d’especialistes, però el relat de Maria Cuesta és un document
excepcional. Una jove dels nostres dies ofereix el testimoni sincer i
honest d’una greu anorèxia, que finalment ha aconseguit superar amb
èxit. Què li passa pel cap a un malalt d’anorèxia?
És conscient de la malaltia? Per quines fases passa l’obsessió
mental i la degradació física? Quin paper hi tenen els pares, els
germans, els amics? Com se surt d’aquest espiral autodestructiu? El
relat viu i sensible de Maria Cuesta il·lumina el lector davant
d’aquestes i d’altres preguntes.
Completen el llibre les vivències de la mare, el pare i la germana
de la Maria, que ofereixen una valuosa perspectiva que sovint ha estat
oblidada.
No hay comentarios:
Publicar un comentario