jueves, 29 de diciembre de 2016

Leído: La ràbia de Lolita Bosch


Lolita Bosch, La ràbia. Barcelona: Amsterdam, 2016. 170 p. (Premi Roc Boronat)


Hay ciertos tema que tratados en la literatura me acaban haciendo llorar, el tema del maltrato de niños  y adolescentes es un ello, y de hecho que es el bullying, sino un maltrato hacia niños y adolescentes por parte de iguales, aunque en este caso además hayan ayudado los profesores y el mismo centro.
La obra, de no ficción, explica detalladamente todo el proceso en que la autora sufrio bullying en el instituto, en un pueblo cercano a Barcelona, y cómo consiguio salir de esa espiral autodestructiva, y cómo ha sido su vida después de esto, especialmente aleccionador son las cartas que escribe a sus acosadores, cuando tras 30 años de acabado el instituto le escriben para hacer una cena de antiguos alumnos.
Una obra que me ha gustado mucho y que recomiendo con mucho entusiasmo, para quien quiera conocer una experiencia propia de bullying. Le manifeste mi entusiasmo a Lolita Bosch a través de twitter y ella me contesto, un 10 para ella.


---
Valenta, honesta i brutalment personal, la nova novel·la de Lolita Bosch rememora el bullying patit per l’autora en l’adolescència. El premi Roc Boronat 2016 és una narració emocionant i imprescindible, una denúncia d’una realitat execrable i massa sovint silenciada. Avui la Lolita és una escriptora i periodista reconeguda; és mare, treballa per la pau i li agrada viure la vida. I per fi ha trobat la força per escriure sobre la seva adolescència, quan dels catorze als disset anys, com tants altres adolescents, va ser víctima de bullying.
La Lolita va patir insults i humiliacions, i va sentir la indiferència i el menyspreu. Va convertir-se en algú que vol passar desapercebut, una ningú, i va haver d’aprendre què és ser de ferro i només voler que els dies que passaven tan lents s’acabessin, s’acabessin, s’acabessin... Un temps de cruel complicitat entre companys i companyes de classe, però alleujada per un diari de color verd on l’autora va començar a escriure sobre la insuportable sensació d’ofec que l’ensorrava, sobre la foscor que l’envoltava i la ràbia que va créixer pensant que seria eterna. Fins avui. Una narració que traspua emoció i sinceritat i que es llegeix amb el cor encongit, tal com l’autora va viure els anys que aquí descriu. Una lectura obligatòria.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada