Para el club de lectura de Literatura y naturaleza al que me he apuntado la primera lectura ha sido Els dics de Irene Sola, ahora muy en boga por ser la autora Canto jo i la muntanya balla, que es uno de los best sellers del verano.
Esta primera obra suya, ganadora del premi Documenta del 2017, es el germen de su Canto jo...
Aquí Ada, la narradora, un alter ego de la autora, explica en 3 partes (julio, agosto, septiembre), su verano en casa de sus padres, tras pasar casi 3 años en Londres. Ada es escritora y va escribiendo las vivencias actuales y anteriores de su pueblo, un zona indeterminada en Catalunya.
El análisis de Marina Porras en el club me ha servido para poder profundizar en aspectos que de otra manera me hubiese pasado desapercibidos y darme cuenta de las relaciones que tiene la obra con la naturaleza montañesa.
Ahora a leer Canto jo i la muntanya balla.
---Aquesta és l’Ada. Aquest és el gorjablanc. Aquest és en Loki, i aquesta és la terra fosca, com una boca oberta. Aquest és en Vicenç de Can Ballador preguntant-li a l’Ada si encara no se l’ha fotut. Aquesta és la Jèssica S. en el seu racó d’Anglaterra rural i aquest és el pare Ballador dins d’un tractor. Aquest és en Tripi, i aquests són els silurs del pantà de Sau nedant a les fosques, i la vaca Samantha i els porc senglars amagats. Aquests són els dics. I aquestes són les paraules, i les històries, i els contes, i les coses que una escriu, que una explica, que una diu o escolta o pensa o sap o sent o inventa o pren, com un riu d’aigua ràpida, freda i molla.
No hay comentarios:
Publicar un comentario