Leído: Sempre hem viscut al castell de Shirley Jackson

Sempre hem viscut al castell - Shirley Jackson ; traducció de Martí Sales. Barcelona: L'Altra, 2016. 210 p.

Para el club de literatura norteamericana hemos leído "Sempre hem viscut al castell de Shirley Jackson, un clásico.

La historia explicada en primera persona por Merricat, nos envuelve en un ambiente claustrofóbico en una gran casa de aspecto victoriano donde viven Constance, Merricat y el tío Julian, intentando sobrellevar la gran tragedia que aconteció hace unos seis años, la muerte del resto de la familia envenenada, según parece por Constance. Merricat es feliz, e intenta transmitir esta sensación, pero cuando aparece el primo Charles todo se precipita, y acabamos sabiendo los secretos de la familia, todo ello englobado en un climax purificador.

Me ha gustado mucho, esta obra de Domestic Noir, tal y como explico el conductor del club, por dejarme con esa sensación de no saber bien bien por que pasan las cosa, y por es narrador no fiable, totalmente subjetivo que explica lo que quiere y cuando quiere.

Un gran descubrimiento Shirley Jackson

---

La Merricat Blackwood és una nena solitària i amb molta fantasia que viu al casalot familiar amb la seva germana gran, la Constance, i el seu oncle Julian, un home vell i minusvàlid que es mou en cadira de rodes. La Merricat passa les hores vagant pel jardí, enterrant tresors, jugant amb el seu gat Jonàs i somiant amb viatjar a la lluna i començar una vida nova. I, des que fa sis anys va morir la resta de la seva família, una de les seves obsessions és protegir la seva germana, i la casa, de la xafarderia, l’hostilitat i el rebuig agressiu de la gent del poble. Els dies transcorren tranquil·lament enmig d’una alegria plàcida i solitària fins que una visita inesperada es planta al bell mig del jardí i s’instal·la al casalot. Aterrida, només la Merricat aconsegueix veure-hi el perill; aquesta visita, i la presència constant i abassegadora del passat que no se’n va mai, capgirarà les seves vides definitivament.

Leído: Els Dics de Irene Solà

Els Dics - Irene Solà. Barcelona: L'Altra, 2018. 253 p.

Para el club de lectura de Literatura y naturaleza al que me he apuntado la primera lectura ha sido Els dics de Irene Sola, ahora muy en boga por ser la autora Canto jo i la muntanya balla, que es uno de los best sellers del verano.

Esta primera obra suya, ganadora del premi Documenta del 2017, es el germen de su Canto jo...

Aquí Ada, la narradora, un alter ego de la autora, explica en 3 partes (julio, agosto, septiembre), su verano en casa de sus padres, tras pasar casi 3 años en Londres. Ada es escritora y va escribiendo las vivencias actuales y anteriores de su pueblo, un zona indeterminada en Catalunya. 

El análisis de Marina Porras en el club me ha servido para poder profundizar en aspectos que de otra manera me hubiese pasado desapercibidos y darme cuenta de las relaciones que tiene la obra con la naturaleza montañesa.

Ahora a leer Canto jo i la muntanya balla.

---

Aquesta és l’Ada. Aquest és el gorjablanc. Aquest és en Loki, i aquesta és la terra fosca, com una boca oberta. Aquest és en Vicenç de Can Ballador preguntant-li a l’Ada si encara no se l’ha fotut. Aquesta és la Jèssica S. en el seu racó d’Anglaterra rural i aquest és el pare Ballador dins d’un tractor. Aquest és en Tripi, i aquests són els silurs del pantà de Sau nedant a les fosques, i la vaca Samantha i els porc senglars amagats. Aquests són els dics. I aquestes són les paraules, i les històries, i els contes, i les coses que una escriu, que una explica, que una diu o escolta o pensa o sap o sent o inventa o pren, com un riu d’aigua ràpida, freda i molla.

Leído: Visc, i visc, i visc : disset topades amb la mort de Maggie O'Farrell

Visc, i visc, i visc : disset topades amb la mort - Maggie O'Farrell ; traducció de Marc Rubio. Barcelona: L'Altra, 2019. 247 p.

De Maggie O'Farrell cogí de la biblioteca del barrio La desaparición de Esme, pero me encontró en una época que no quería leer libros tan gruesos y lo dejé. Pero volví a darle una oportunidad a O'Farrell y me ha gustado mucho.
En unos cuantos cuentos, casi unos 17 la autora nos explica su biografia de una manera atipica, y la vamos conociendo como niña, joven, adulta, madre, profesional y la vamos amando, odiando, compadenciendo, entristenciendonos y alegrandonos por le que pasa a ella y a su familia.
Según el catálogo de bibliotecas de la Diputación de Barcelona la materia es "autobiografia de Maggie O'Farell" totalmentede acuerdo y "experiencias cercanas a la muerte", de acuerdo hay un par de episodios que hablan del tema, pero de aquí a ponerlo como tema principal, creo que va unos cuantos pasos.
---

Una malaltia infantil de la qual els metges deien que no es refaria mai. La necessitat adolescent de fugir que per poc no acaba en desastre. Una trobada terrorífica en un camí perdut de les muntanyes. Un part mal gestionat en un hospital sense prou personal.

Visc, i visc, i visc és un llibre de memòries, però un llibre de memòries peculiar: Maggie O’Farrell hi narra disset moments en què la seva vida va córrer perill i va estar a punt d’escapar-se-li entre els dits. Són disset escenes, disset vinyetes tenses, viscerals i plenes de vida, en les quals retrobem l’autora en diferents etapes vitals, amb diverses mentalitats, i en diversos llocs del planeta: és filla, i estudiant, i oficinista; és mare, viatgera, escriptora; ara està enamorada, ara amb el cor trencat, o solitària, rebel, angoixada, espantada o decididíssima. I, més enllà de les seves experiències esplèndidament narrades, el llibre ens interpel·la profundament: què faríem si la nostra vida estigués en perill? Com reaccionaríem? I què estaríem disposats a perdre, o a donar a canvi? Visc, i visc, i visc és alhora un recordatori de la fragilitat i la vulnerabilitat de l’existència i un cant lluminós a la vida, a no deixar-nos perdre, ni vèncer per l’adversitat, i aprofitar cada minut i cada batec. A fons.

Leído: L'altra de Marta Rojals

Esta novela de Marta Rojals, fue una de las más vendida en Barcelona durante esta primavera/verano, y al final después de mucho perserguirla he conseguido leerla. Explica la historia de Anna, una joven con una vida familiar infantil un poco desastre y que gracias a Manel tiene ahora una vida normal, pero que tiene la crisis de los 40, y toma unas cuantas decisiones, en algunos casos equivocadas, pero todo va aderazado con el problema que le supone tener a la cuñada instalada en casa.
A lo largo de toda  novela te va dejando con muchas dudas y el último capítulo todo se revela y todas las dudas se aclaran, y eso hace que tengas que volver a leer ciertos capítulos gracias a la nueva información.
Me ha gustado mucho, y la recomiendo por que para ser la segunda novela de esta joven escritora está muy bien.
---

L Anna, Annona, Nona. Dissenyadora gràfica per accident, autònoma de la vida, introspectiva, sempre calculant, equilibrant la balança, posant el comptador a zero per continuar endavant. I en Manel, Nel, Nelet, la seva parella, tan a prop i tan lluny, tanta necessitat i tanta ràbia soterrada. És fàcil que les coses canviïn de sobte, i a la Barcelona d'avui això no és una excepció: una inquilina imprevista, una família que exigeix, la crisi que ofega, una transformació vital que s imposa. Com serà que l Anna pugui equilibrar les coses, recalcular la trajectòria, continuar amb la seva vida cuirassada? Si és que pot, perquè aquests no són els únics canvis inesperats que s acosten.