Lo reconozco me leí el libro porque la protagonista trabaja como bibliotecaria, y por que el anterior libro de Jenny Offill me gusto mucho, pero Com el temps me ha parecido un tanto cansino. La protagonista, Lizzy, combina su trabajo de bibliotecaria con el de responder preguntas del podcast de una amiga, explica su vida, sus incomodidades y su falta de tiempo para hacer algo en su vida, y eso lo consigue justo cuando su marido y su hijo se van unos días de vacaciones.
La protagonista divaga sobre su vida cotidiana, sobre sus aversiones y llega un momento que no me interesa nada de lo que dice.
---
Un retrat quotidià i poderós sobre el món d’avui, i un crit d’alerta carregat d’humor que ens fa adonar que la urgència del nostre planeta és també la nostra.
Lizzy Benson alterna la seva feina com a bibliotecària amb la de respondre les estranyes preguntes que arriben al podcast sobre el clima i la fi del món que ha fet popular la seva antiga professora. Illes que suren al mar, la desextinció dels mamuts, viure la fi del món a Nova Zelanda... Mentre mira de trobar el sentit de tot plegat, ajuda el seu germà a refer la seva vida, fa classes de meditació i s’escapoleix de les mares de l’escola del seu fill, sospira per trobar una mica de temps per a ella. Un encaix difícil però no impossible, que resulta tan còmic com conegut. Només quan el seu marit i el seu fill marxin de vacances, trobarà la lucidesa i la capacitat de seducció que solia tenir.
Com el temps és l’expressió que fem servir per descriure un estat d’ànim tan canviant com els núvols i incert com el futur, i també és el títol d’aquesta novel·la que uneix amb mestria les peces d’un món fragmentat. L’aclamada Jenny Offill recull les inquietuds d’un planeta en ebullició a través d’un personatge que s’ho mira amb el sarcasme de qui se sent fora de tot i fa equilibris per encaixar-hi.
No hay comentarios:
Publicar un comentario