Leído: Vint-i-set dinosaures de Teresa Muñoz

Vint-i-set dinosaures - Teresa Muñoz. Barcelona : Estrella Polar, 2022. 140 p.

Un cuento largo ambientado en la Barcelona pandémica, donde Nil y su madre lidian con el duelo por la muerte del padre, con la ayuda del hermano de la madre, y de la vecina de al lado. Pero esta ayuda acaba siendo envenenada, y conlleva un gran problema, que la madre gracias a la ayuda de la vecina podrá atajar rápidamente y de raíz.

Es un libro muy subtil y delicado con el tema principal, y eso hace que dudemos de lo que realmente está pasando, hasta que nos damos cuenta que sí, y que es tremendo.

Comentar que fui a la presentación del libro con mi hermana y sobrina y pasamos un buen rato luego hablando con la autora y con Vicky Bernadet.
---

El Nil fa un temps que no està bé. Li costa concentrar-se a l'escola, i amb els amics i companys la cosa tampoc no rutlla gaire, a excepció del Roc, el seu millor amic, i de la seva gossa Lily, que sempre li fa costat. Ja fa més d'un any que va morir el seu pare i des d'aleshores tot ha empitjorat. De vegades pensa que s'ha tornat boig, sobretot quan parla amb el Mazzy, el robot que té a mig muntar a sobre de la taula, o quan veu monstres a la seva habitació i llavors es concentra en les enganxines de dinosaures que té a la paret per superar el mal tràngol. Se'n sortirà amb tot plegat?

Leído: Des del balcó de Teresa Muñoz

Des del balcó - Teresa Muñoz. Barcelona: Amsterdam, 2016. 286 p.

Me leí el anterior libro de Teresa Muñoz y me gusto mucho, y cuando mi hermana me dejo este, no dude en leerlo.
Se trata de una novela ambientada en Barcelona, en dos períodos concretos, la de la postguerra del barrio gótico y la Barcelona actual, y como eje las mujeres de una misma familia, que sufren de amores, de desamores, y de vivencias trágicas.
Me ha gustado por qué se nota el punto de vista femenino de los personajes, y por los destellos de esperanza de una de las protagonistas que se escapan por una desgraciada muerte, y que te hace reflexionar sobre las oportunidades perdidas.
Una novela muy amena para descubrir un nuevo rinconcito de Barcelona

---
Amb un talent literari fora de tot dubte, Teresa Muñoz ens trasllada del present a la Barcelona de la postguerra per denunciar un crim, reflex d’una època i unes condicions d’injustícia social que van mutilar les esperances de molta, massa gent. Literatura d’alta volada, un crit de protesta, un homenatge.

L’Àngela, una escriptora que està a punt de fer els cinquanta, posa per primera vegada els peus en un pis que ha heretat de la seva mare, en ple barri Gòtic, el barri on ella va créixer i que ara veu transformat. Dins d’aquella casa tot està com fa més de sis dècades: els mobles, els llibres, els quadres, la roba, les fotografies de gent que no coneix... No sap per què la Quima el va voler conservar d’aquesta manera durant tota la vida, ni qui havia viscut allà, de qui eren aquelles coses, i ho intentarà esbrinar mentre n’escriu una novel·la.
La descoberta d’aquest espai ajudarà també l’Àngela a fer un pas definitiu en la seva lluita diària: aconseguir que l’Andreu deixi de dominar la seva vida.
Amors frustrats, passions prohibides, pecats inconfessables i una època molt fosca de la nostra història es donen cita en una novel·la intrigant i commovedora que desplega els seus secrets com petites nines russes.

Angela, Quima, Virtudes, Zofia, Julià,  Esteve

Leído: Com si fos ahir de Teresa Muñoz

Teresa Muñoz, Com si fos ahir. Barcelona: Amsterdan, 2015. 184 p.

Me hacía especial ilusión leer esta novela de Teresa Muñoz, ya que fue compañera de estudios de mi hermana en el bachillerato. Y leer obras de conocidos es, como mínimo curioso.
La obra explica desde un punto de vista de intriga el porqué  de la desazón vital de Sabina, y que le esta provocando un estres tremendo, hasta que se pone a investigar su pasado de adolescente, para descubrir que el shock producido por un accidente (hasta aquí puedo decir) es lo que le provoca su actual malestar, y una vez detectado podrá solucionarlo y llevar una vida normal.
En muchos momentos me ha recordado a la obra de Marta Rojals, L'altra, que leí cosa de hace un año, y que me gusto mucho, al igual que en aquella  las protagonistas son mujeres con la treintena, con vidas amorosas rotas, con pocas amistades, sin hijos, de origen rural, y que tienen una desazón, un malestar que les impide vivir en paz, hasta al final descubres que diversos acontecimientos, normalmente en la adolescencia surgen en la edad adulta para fastidiarles la vida, quizás es el signo de nuestros tiempos, podemos con todo, pero todo nos acaba pasando factura tarde o temprano. Quizás nos exigimos demasiado para al final descubrir que no valía la pena, y que en el fondo, aunque no tanto, a nadie le importa.

---
Una veu poderosa, una imaginació inquietant. Teresa Muñoz irromp al panorama literari amb una intriga psicològica plena de clarobscurs i girs inesperats que atrapa el lector i l’'empeny a enfrontar-se a la por més indefugible: un mateix. La Sabina sap que hi ha alguna cosa que no funciona. El cap li ho diu i el cos li ho fa sentir, però no sap què és exactament. No sembla que a la seva vida hi hagi res fora del comú que pugui ser l’origen d’aquest malestar, que cada dia és més intens i que la trastoca.A poc a poc, una petita veu dins seu li indicarà per on ha de buscar, però no serà fàcil escoltar-la i, per fer-ho, la Sabina haurà d’enfrontar-se a les seves pors: intueix que hi ha coses que potser és millor no saber. «La normalitat és fràgil com una figureta de porcellana. En un moment, per un copet de no res, cau, s’estavella contra el terra i ja està. Igual que d’un dia per l’altre et passa una cosa que ho capgira tot, i la teva vida s’'esmicola, es trenca, i deixa de ser normal.»