Leído: És que abans no érem així d'Empar Moliner

És que abans no érem així - Empar Moliner. Barcelona: Columna, 2020. 233 p.

Me gusta mucho como escribe Empar Moliner y no pude evitar leer su última obra. 

Se trata de una selección de cuentos ambientados en nuestra realidad 

más cercana.

Los cuentos y los temas:

Una obra mestra.... sobre una escritora que persigue a otra para que le escriba un prólogo.

Ester (sense hac)....cirujana que descubre que tiene celulitis

El pregó...escritora que tiene que hacer un pregón de fiesta mayor.

Ja et porto, deixa...sobre periodista que lleva una chica a su casa.

Sheila (el conte de la lletera)...sobre droga

Núria (diuen els metges que t'haig de parlar)...sobre home que se adelgaza.

La garsa...1 pagina.

És que abans no érem així...lo dicen todas las madres.

Roba amiga...alguien que va vestido con tu ropa.

Parella...disputa entre una parella.

Manual de bones pràctiques sexuals (recomanades)...un regidor que ha escrito un manual sobre sexe.

---

Empar Moliner, una de les grans autores catalanes del nostre temps amb una veu pròpia.

Després de l’èxit de Tot això ho faig perquè tinc molta por tornen els millors contes de l’Empar Moliner, més sarcàstica, més commovedora i amb més sentit de l’humor que mai. L’escriptora obsessiva, la maternitat, el pas del temps, la mort, la crisi de parella o el declivi de la dona madura són alguns dels temes que ens descriuen el món en què vivim i alhora ens sorprenen un cop més amb l’intimisme més colpidor d’una de les escriptores més consolidades de la nostra literatura.

Leído: De què fuges, qui et persegueix? de Empar Moliner

De què fuges, qui et persegueix? - Empar Moliner. Barcelona : Columna, 2017. 174 p.

Me gusta Empar Moliner, una escritora/presentadora de radio/tertuliana, a pesar de esa vena tan gamberra y aveces tan irreverente, que explota hasta el infinito, pero aún así me gusta su tono cuando escribe.
En este caso se trata de una obra de no ficción autobiográfica donde explica su experiencia en el mundo del running/jogging/correr, y explica detalladamente sus entrenamientos, sus maratones, las enfermedades que le han producido, su afición al vino, al gin tonic, y su entusiasmo por la vida.
En mi vida pocas personas conozco que puedan trasmitir semejante entusiasmo, y una de ellas es mi amigo D., hablar con el es salir con un chute de entusiasmo y ganas de hacer cosas, estar con el cuando tienes la moral baja es la mejor manera de cargar pilas, es increíble, como consigue transmitir sus ganas de vivir, de hacer cosas, uffff...
Y a través de la realización de deporte Empar nos hace un repaso de su vida, de sus experiencias vitales, y de aspectos poco conocidos de su vida, como que son 6 hermanos, que está casada, que tiene una hija, etc...
Dos cosas me han hecho mucha gracia de esta lectura, la anécdota de que cuando era pequeña en casa todos se duchaban una vez a la semana y que  aprovechaban el agua para cada dos hermanos, esto que parece una tontería refleja una época de la nuestra historia, donde se tenía que economizar mucho; y la otra cosa es su independencia, capaz de ir a comer, cenar sola, a tomar una copa, sin nadie, y por que le apetece, yo lo de tomar un café, y comer si que lo he hecho pero lo de cenar o ir a tomar una copa no, no tengo valor, y ella preconiza que todas las mujeres lo tenemos que probar.
Un  libro que me ha entretenido mucho y me ha servido para conocer más a la autora, Empar Moliner.
---
Teniu a les mans el llibre més personal i íntim de l’Empar Moliner. A De què fuges, qui et persegueix? l’autora ens explica el canvi vital que ha significat per a ella el fet de córrer: les sensacions, els personatges que troba, la primera marató de Barcelona, la mítica de Nova York, les lesions, la disciplina física... Tota una filosofi a de vida que desenvolupa en un relat emocionant i commovedor que va molt més enllà de l’esport. Sens dubte, un llibre brillant que ens arriba en el millor moment d’una autora absolutament imprescindible.

Algú dirà (i amb raó) que tot això que explico, aquestes èpiques nicieses, podria explicar-les si només passegés. És cert. Però mentre pugui correré, perquè córrer m’apropa de manera diferent a les coses. Quan torno de passejar estic contenta, però quan torno de córrer estic eufòrica. M’agrada anar de pressa. De què fujo? De tot. Qui em persegueix? Tots els altres. Per què? Per si de cas.

Leído: Tot això ho faig perquè tinc molta por de Empar Moliner

Empar Moliner, Tot això ho faig perquè tinc molta por. Barcelona: Proa, 2016. 208 p.

Aprovechando ese invento del préstamo de libros electrónicos de ebiblios me baje Tot això ho faig perquè tinc molta por de Empar Moliner, escritora catalana que me gusta mucho (y que ahora tiene mucha repercusión mediática por sus declaraciones en TV3) y que en su momento adivino el sexo  del Speedy.
Esta recopilación de cuentos trata de diferentes temas como un intento de violación, la muerte de una hija, el esnobismo de los vinos, o cómo superar un bloqueo creativo.
Esta novela se lee superapidamente y es muy entretenida, y los cuentos reflejan una realidad muy actual, que quizás en unos años le pasará factura.
---
Només algú amb l’instint narratiu, l’agilitat i l’humor d’Empar Moliner podia haver escrit un llibre com Tot això ho faig perquè tinc molta por, una joia literària que commou i diverteix el lector del principi al final. Les dificultats d’afrontar l’absurd, de viure sense por i d’estimar sense fer mal són tractades amb tanta lucidesa com sarcasme. Les dues mares de l’escola que fan running pel bosc, el presentador que vol lligar-se l’entrevistat, la por que un fill prengui mal, la parella que ja no riu, l’esnobisme gastronòmic i tantes neurosis quotidianes apareixen en aquest llibre brillant. Pocs escriptors retraten tan bé la nostra època com Empar Moliner.

Empar Moliner
Empar Moliner es va donar a conèixer amb el recull de relats L'ensenyador de pisos que odiava els mims, al qual va seguir la seva primera novel·la, Feli, esthéticienne, que li va valer el Premi Josep Pla de l'any 2000. Posteriorment ha publicat els volums T'estimo si he begut (Premi Lletra d'Or 2005), Busco senyor per amistat i el que sorgeixi, ¿Desitja guardar els canvis? i No hi ha terceres persones. Col·labora habitualment en diferents mitjans de comunicació, de ràdio, televisió i premsa escrita.

Leído: No hay terceras personas de Empar Moliner

Me gusta mucho cuando escribe cuentos cortos, y en este caso no me ha defraudado.

Cronista aclamada de las necedades de la vida moderna, Empar Moliner ha ido construyendo una obra narrativa hilarante en la que los tics y las manías se agitan en una coctelera con hielo picado, algo de angostura y alcohol blanco muy seco. Centelleantes, cómicos y tristísimos, los relatos que nos ofrece en esta nueva entrega pasan revista a la vida privada y sus catástrofes agazapadas.