Dites populars i refranys sobre l'amistat

Leo en  http://bibliopoemes.blogspot.com.es/2013/10/dites-populars-i-refranys-sobre-lamistat.html una selección de Dites populars i refranys sobre l'amistat:



Amic nou és vi novell, si és bo no és com el vell.

En el perill es coneix l'amic.

Quan se'n va el diner, molts amics el segueixen.

D'amics, pocs i bons.

Dient les veritats, es perden les amistats.

Amistat interessada només dura una mesada.

La pobresa no té amics, la riquesa té enemics,

Més val un bon amic que cent parents.

En la desgràcia i en la pena, els bons amics es coneixen.

Qui té bon amic, té bon abric.

A casa de l'amic necessitat, vés-hi sense ser cridat

A casa l'amic ric, no hi vagis si no ets requerit

A casa vaig portar un amic; ell es quedà d'amo i jo acomiadat

A Deu guanya per amic, qui perdona a l'enemic

A Déu guanya per amic, qui perdona un enemic

A l'amic el triï jo; al parent, no

A l'amic i el cavall no el canses mai

A l'amic, quan el proves, quina baina t'emportes

A l'amic, si el guanyes en el joc, guanya-li poc

A l'amiga que ho és més, no li ensenyes el promès

A l'animal que no coneguis no li vagis per darrere

A l'enemic que escapa, pont de plata temàtica

A l'enemic que fuig, bon vent i barca nova

A l'enemic que fuig, mostra-li la drecera. Si res li escau, poseu-li blau

A l'hivern, el millor amic és la carbassa del vi temàtica

A l'home que de tu fia, fia d'ell que és crtesia

A la presó i al llit, es coneix el bon amic

A qui com a enemic solies veure, mai res no li has de creure

A qui fuig de l'enemic, no li talles el camí

Al fals amic fes-li la creu com a l'enemic

Al ric, els amics li són enemics

Allà on no hi ha pa, no hi ha pau

Allà on no hi ha pau, Déu no hi habita

Als amics en públic lloar-los, en privat avisar-los

Amb el veïnat, bona amistat i el portal tancat

Amb ell, ni al cel

Amic de donar

Amic de molts, amic de ningú

Amic de muntanya, qui el perd el guanya

Amic de tots i de ningú, tot ve a ser u

Amic de vi, mal amic i mal veí

Amic del bon temps, muda amb el vent

Amic en la necessitat és amic de veritat

Amic i trasto que no serveix, si es perd, no es perd res

Amic mal reconciliat, enemic doblat

Amic no de mi sinó d'allò que és meu, que se l'emporte el riu

Amic nou és vi novell. Si és bo no és com el vell

Amic nou, molt renou i enrenou

Amic pel seu profit, que se'n torni al llit

Amic que no dóna i ganivet que no talla, si es perd, poc importa

Amic reconciliat, enemic doblat

Amic vell va més que els diners

Amics fins al cel, però a la bossa no hi toquem

Amics pocs i bons

Amics que de lluny es coneixen, de prop se saluden

Amics, però sense perdre

Amistat per interès, no dura, perquè no ho és

Aquell que has vençut no el tingues per amic

Aquells són rics qui han molts amics

Arbres vells i bons amics, no en té qui en vol

Arrima't a bon arbre i tindràs bona sombra

Bons amics, però qui més hi posà, més perdé

Busca l'amic i no el teu profit

Cantant les veritats es perden les amistats

Com més pocs enemics, millor

Com més serem, més riurem

Company de sort, es fa amic i amic molt fort

Comptes clars, allarguen les amistats

D'amics, pocs, i amb ells, pocs jocs

De l'home vell, si és ric, tothom és parent i amic

De la molta amistat surt la desamistat

Deixa diners als amics, si vols tenir enemics

Del teu enemic, el primer consell

Dels amics em guardi Déu, que dels enemics ja ho faré jo.

Dels amics i dels parents se trauen los diners

Dels amics veure les cares, dels enemics les espatlles

Dient les veritats, és perden les amistats

Dins d'un mateix portem el nostre enemic

Dos que s’estimen, aviat es troben

Dues ànimes dins un cos

El diner no té amics ni parents

El dolç parlar augmenta els amics

El meló tatxat i l'amic provat

El millor amic, un euro

El millor espill és un bon amic temàtica

El pobre que s'ha fet ric, no coneix al vell amic

El pobre té menys enemics que el ric

Els amors passen, els amics queden

Els enemics es combaten, no es compten

Els llaços d'amistats, mal romputs ni deslligats

Els llibres són mestres que no renyen i amics que no demanen

Els parents els dóna Déu, els amics els tries tu

Els parents són donats; els amics triats

En casa xicoteta i en llarg camí, és on es coneix l'amic

En el perill es coneix l'amic.

En la desgràcia i en la pena, es coneixen els bons amics

En la presó i en l'hospital es coneix l'amistat

En les enfermetats se veuen les amistats

Entre amics no cal tovalles, i és que no en tenien

Entre amics, la manta al coll

Estar a partir-se un pinyó

Estar com gats i gossos

Estar mata'm o et mataré

Fer olla comuna

Guarda't del qui sempre et fa riure

Home ric, mal enemic

L'abril no té abric, ni el pobre no té enemic

L'amic i el vi, quan més vell, més fi.

L'amic malvat, deixa la palla i s'enduu el blat

L'amistat falsa segons li convé: cau o s'alça

La bona amistat no té preu

La bona paraula a l'enemic calma

La claredat manté l'amistat

La desgràcia fa conèixer els amics

La justícia no té parents, amics ni coneguts

La pobresa no té amics. La riquesa té enemics

Lluny de la vista, lluny del pensament

Lo que és del comú, no és de ningú

L’afalagador és l’enemic pitjor

L’amistat sols entre iguals

L’home que tracta en amigues no li faltaran fatigues

Mala vida passa qui té l'enemic en casa

Més ha u en pau, que dos en guerra

Més val tindre bons enemics, que mals amics

Més val un bon amic que parent ni cosí

Més val un bon amic que un parent ric

Qui té bon amic, té bon abric

Qui té enemics no dorm

Qui troba ver amic, troba tresor

Qui vol la capa de l'amic, no és amic

Renegar l’amistat

Sabater amic o parent, calça car i més dolent

Ser carn i ungla

Ser enemic de si mateix

Si em vols bé les teues obres m’ho diran

Si vols de l'amic provar la voluntat, fingeix necessitat

Si vols tenir enemics, deixa diners als amics

Sigui gros o petit, el llibre, un bon amic

Un bon amic no es pot pagar

Una cosa és l'amistat i una altra cosa el negoci

Val més amics d'enfora que barallats de prop

Val més deixar als enemics, que manllevar als amics

Val més estar a bé amb el veïnat que amb la familia

Vivido: A raíz de la lectura de Los enamoramientos de Javier Marías

La lectura de los libros de Javier Marías siempre son un fuente de inspiración, ya que surgen mil pensamientos relacionados con sus textos. En este caso, a mí me ha hecho pensar en la amistad, y en lo vacuo del mundo. Y como resultado limpieza de las "amistades" del Facebook, que sentido tiene tener a la compañera de trabajo de mi hermana, una chica excelente pero con la que no tengo contacto, o los compañeros de estudios de la EGB, personas con las que no he tenido contacto en los últimos 30 años y no me ha supuesto ninguna pérdida o ahora recuperandolos una gran alegría, o los compañeros del anterior trabajo, que cuando pudieron apoyarme moralmente no lo hicieron, o los compañeros de estudios del bachillerato. En definitiva he eliminado a un montón de personas como amistades, basandome en dos premisas, personas con las que no interactuo por teléfono o correo electrónico o en persona, y a las silenciosas, por que como decía ayer un artículo de Francesc Miralles:
"Se puede tener la capacidad de soportar a alguien tan negativo que nadie quiere estar a su lado, y tener dificultades, en cambio, para relacionase con una persona que no suele abrir boca".

Relacionarse con personas silenciosas cada vez me resulta más díficil, y especialmente en el Facebook, con lo cual las he eliminado a la "mayoría silenciosa", esa mayoría que nunca te pone un "me gusta" o no hace ningun comentario.

Vivido: valores

Valores en los que he pensado este fin de semana:

-Indiferencia (sentimiento), un sentimiento o postura hacia algo o alguien caracterizado por no ser ni positivo ni negativo, intermedio entre el desprecio y el aprecio; y relacionado con la apatía.

-La amistad (del latín amicus; amigo, que deriva de amore, amar) es una relación afectiva entre dos o más personas. La amistad es una de las relaciones interpersonales más comunes que la mayoría de las personas tienen en la vida.

La amistad se da en distintas etapas de la vida y en diferentes grados de importancia y trascendencia. La amistad nace cuando las personas encuentran inquietudes comunes. Hay amistades que nacen a los pocos minutos de relacionarse y otras que tardan años en hacerlo. La verdadera amistad dura toda la vida.

-El amor es un concepto universal relativo a la afinidad entre seres, definido de diversas formas según las diferentes ideologías y puntos de vista (científico, filosófico, religioso, artístico). Habitualmente, y fundamentalmente en Occidente, se interpreta como un sentimiento relacionado con el afecto y el apego, y resultante y productor de una serie de emociones, experiencias y actitudes. En el contexto filosófico, el amor es una virtud que representa toda la bondad, compasión y afecto del ser humano. También puede describirse como acciones dirigidas hacia otros (o hacia uno mismo) y basadas en la compasión, o bien como acciones dirigidas hacia otros y basadas en el afecto.

-El matrimonio es una institución social que crea un vínculo conyugal entre sus miembros. Este lazo es reconocido socialmente, ya sea por medio de disposiciones jurídicas o por la vía de los usos y costumbres. El matrimonio establece entre los cónyuges —y en muchos casos también entre las familias de origen de éstos— una serie de obligaciones y derechos que también son fijados por el derecho, que varían, dependiendo de cada sociedad. De igual manera, la unión matrimonial permite legitimar la filiación de los hijos procreados o adoptados de sus miembros, según las reglas del sistema de parentesco vigente.


-En sociología y psicología social, la confianza es la opinión favorable en que una persona o grupo será capaz y deseará actuar de manera adecuada en una determinada situación y pensamientos. La confianza se verá más o menos reforzada en función de las acciones, los actos previos y las posibles pruebas halladas.

Todas las definciones son de la Wikipedia

Amistad

Me gusta mucho esta frase de William Blake, describe ciertos sentimientos en ciertos momentos.

Ton amitié m'a soouvent fait souffrir; sois mon enemi, au nom de l'amitié

William Blake