Leído: Ets una merda i ho saps de Jair Domínguez

Ets una merda i ho saps - Jair Domínguez. Barcelona: Ara, 2017. 171 p.

Leí el sumario y me pareció divertido, y en efecto el libro lo es. 

Domínguez, ahora un conocido presentador de TV3 por su programa con Toni Soler, nos explica una serie de lecciones para "ser alguien en la vida" y no ser una mierda, tal y como titula el libro.

Abajo reseño sus lecciones y la verdad es que hay algunas que hay que seguir al pie de las letras, y otras que no sirven para nada.

Para sonreír y a veces para reír un rato.

---

Sumari:

• Accepta-ho
• Com saber que ets una merda
• Persones
• Una mica d'història
• La mentida de l'autoajuda
• El màrqueting de la felicitat
• Nostàlgia i singularitat
• La felicitat
• El cervell
• Starbucks i el buit identitari
• L'entelèquia de la feina
• Els ni-nis i l'equilibri còsmic
• Esport
• Xarxes socials
• Tenir fills
• Relacions
• Convencions socials
• Diners
• Cultura
• Droga
• Alcohol
• Actitud
• Tenir gràcia
• Tenir opinió
• Independència o mort
• Religió
• Friquis
• Ordre i caos
• Fracàs
• Mort
• Epíleg: guia ràpida per al creixement espirituals

---
Lliçons

1. L'autocompasio és per a perdedors
2. El món està ple d'idiotes. El més probable és que tu també ho siguis
3. Per molta feina que tinguis, sempre hi ha temps per crear
4. La gent no és important
5. No et queixis tant: abans tot era més difícil.
6. Si no tens intenció de millorar, sempre seràs una merda
7. No feu mai cas dels gurus
8. No confïis mai en un eslògan
9. Refugiar-se en el passat és de covards
10. El futur no importa una merda
11. Dormir és de covards
12. Si el vostre currículum és una merca, inventeu-vos un de millor.
13. Treballar del que t'agrada està bé, però no treballar encara està millor
14. No sabràs si ser pare és fantàstic o un infern fins que no t'hi trobis. Deixa d'especular, gilipolles.
15. No begeu alcohol. És dolent per a la salut
16. No facis servir el desordre com a excusa per no treballar
17. No confonguis desordre amb manca d'higiene
18. Accepta les teves limitacions

---

Ep, jove. Tu, sí: tu. Quants anys tens? Et penses que tens tota la vida per davant i que no passa res si dediques les tardes a jugar a la Play i a menjar risketos, oi? Saps quants anys tenia Orson Welles quan va canviar la història del cinema amb Citizen Kane? Vint-i-quatre. Saps quants anys tenien els Beatles quan van fotre potes enlaireel pop amb Revolver? Vint-i-quatre. Saps quants anys tenia Miquel Àngel quan va esculpir el David? Sí, també. Vint-i-quatre. Què vas fer tu als vint-i-quatre? Què has fet a la teva edat, fill? Jo t’ho diré: res de bo. I el pitjor de tot no és això. El pitjor de tot és que ets un merda, i ho saps.

Com ho hem de fer per enfrontar-nos a la dolorosa pressió que ens imposa la història? Hi ha alguna manera d’evitar fracassar com a humans abans de fer els vint-i-quatre anys? Hi ha esperança per als que ja hem superat aquesta edat fatídica? Hi ha esperança. I la trobareu a les pàgines d’aquest manual de supervivència mental.

---

Jair Domínguez

(Barcelona, 1980) ha treballat a molts llocs, ha conegut moltes persones i sap com funciona aquest món tan malparit. Va aconseguir feina de geòleg al Golf de Mèxic sense tenir estudis de cap mena, va alliberar micos a Camarles sense que el matessin, el van dur a l’Audiència Nacional per disparar remolatxa sobre un retrat del Rei i es va barallar amb John McEnroe en un lavabo. Aquestes i moltes vivències encara més delirants li han servit per escriure el llibre d’autoajuda definitiu: un manual per ajudar els dèbils de ment a convertir-se en persones amb una determinació indestructible. Amb Ara Llibres ha publicat: 99 coses que hem d’aniquilar si volem ser independents (Ara Llibres, 2013), Segui vora el foc (Amsterdam, 2014), 99 personatges que has de conèixer per entendre el món (Ara Llibres, 2015), i Hawaii Meteor (Ara Mini, 2017).

Leído: La vida és un guió de Isabel Coixet

Isabel Coixet, La vida és un guió. Barcelona: Ara,2004. 128 p.

En la biblioteca del barrio encontré este pequeño libro de una de mis directoras de cine favoritas y decidí leerlo.
Se trata de un pequeño ensayo dividido en cuatro partes, la primera parte habla de historias familiares y de la posguerra, la segunda el maltrato a mujeres (la obra está dedicada a una asociación sobre el tema), la tercera parte sobre el cine (gustos, mitos, etc) y la última sobre su película "Mi vida sin mi".
Tanto la primera como la tercera y cuarta parte me han gustado mucho, y a pesar de que los beneficios de esta obra va para las afectadas del matrato a mujeres, encuentro que esa parte es la más floja y la que menos me ha interesado.
Me ha servido para conocer un poco más la obra de Isabel Coixet, una directora de cine peculiar.
--
Isabel Coixet, una de las cineastas de mayor prestigio de nuestro país, nos muestra por primera vez su lado más sincero y apasionado a través de los textos que componen La vida es un guión. Con este libro el lector recorrerá el universo de Coixet: los rincones de su infancia, sus manías y sus obsesiones, sus miedos y sus ad icciones, su compromiso contra la violencia de género, historias sobre el mejor cine y los secretos de su último largometraje Mi vida sin mí.«Gracias a todos por mezclar sus vidas con la vida inventada de la película. Por devolverme la fe en el poder de la ficción como espejo de lo que desearíamos que fuera real. Por demostrarme, con cartas, con mensajes, con sonrisas, con silencios, con hechos, que las películas sirven para algo, algo frágil, tenue, momentáneo, innombrable, pero poderoso. Sé que, a partir de ahora, no podré vivir y rodar de la misma manera. Que mi vida sin la película será otra.» I. Coixet«Las páginas que siguen están llenas de Coixet. Retazos de su propia historia personal, hija de familia derrotada en una cualquiera de las guerras en las que siempre derrotan a los mismos; reflexiones en voz alta, como dichas entre amigos. Son escritos que parecen a ratos hechos a vuelapluma y a veces muestran el fruto de un sedimentado proceso de pensamiento, pero que dicen tanto de la vida como sus películas.» M. Torreiro