Leído: Història del silenci: del Renaixement als nostres dies de Alain Corbin

Història del silenci : del Renaixement als nostres dies - Alain Corbin ; traducció del francès: Mireia Ibañez. Barcelona: Fragmenta, 2019. 146 p.

Leído por que me apasiona el tema del silencio.

Ensayo que explica la historia del silencio desde el renacimiento a nuestros días.

Interesante para conocer el porque del silencio, y relacionandolo con la evolución del hombre.

---

El silencio no és tan sols abséncia de soroll. En el passat, els homes d? Occident assaborien les profunditats i els matisos del silencio. El considera ven la condició per al recolliment, per a l'Escolta d'un mateix, per a la meditación, per a l'Oració, per a la fantasia, per a la creació; sobre tot com el lloc interior d? On emergen la para u la. Avui en dia és difícil estar en silencio, cosa que ens impedeix sentir aquesta para u la interior que calma i que tranquil·litza. La sociedad imposa rendir-se al soroll per tal de ser part del tot en lloc d'postar per l'Escolta d'Un mateix. D? Aquesta manera, l? Estructura mateixa de l'Individual S'ha vist modificada. En aquest llibre, Alain corbin recorre els signi­ficats del silencio de la má d'Alguna dels grans escrip­tors i pensadores de la história dels últims segles. L'Autor no només hi explica el silencio, sinó que fa que el lector en se nota l'Emoció grácies a la forta cárrega estética de les obres que ressegueix. D'questa manera, l'Evocació del silencio, «de la seva riquesa i de la forma de la seva para u la, pot contribuir a reensenyar a estar en silencio, és a dir, a ser un mateix».

Leído: Petita teologia de la lentitud de José Tolentino Mendoça

Petita teologia de la lentitud - José Tolentino Mendoça. Barcelona: Fragmenta, 2017. 73 p.
Traducció del portuguès de Pere Comellas Casanova.

Esta pequeña obra de ensayo, el autor, un religioso, nos habla de diferentes temas (ver resumen abajo) desde su perspectiva, una perspectiva desde la lentitud, desde la calma de un hombre maduro, que vive como religioso y no tiene nada que hacer, me gustaría ponerlo en la tesitura de que fuese mujer y tuviese que trabajar fuera de casa y en casa, y ya vería como el tema de la lentitud se la pasaba por el forro. En fin, que esta diatriba feminista no amargue la reseña.
Es una breve obra en que el autor habla de diferentes temas de espiritualidad, y que invita a reflexionar sobre cada concepto.
---
Sumario:
L'art de la lentitud
L'art de l'inacabat
L'art d'agrair el que no ens donen
L'art del perdó
L'art d'esperar
L'art de cuidar
L'art d'habitar
L'art de mirar la vida
L'art de la perseverança
L'art de la compassió
L'art de l'alegria
L'art d'anar a trobar el que es perd
L'art de la felicitat
L'art de la gratitud
L'art d'escoltar el nostre desig?
L'art de morir
L'art de no saber

---
Passem per les coses sense habitar-les, parlem amb els altres sense sentir-los, reunim informació que no arribarem a pair mai. Tot transita en un galop sorollós, vehement i efímer. La velocitat amb què vivim ens impedeix viure. Necessitem una lentitud que ens protegeixi de les precipitacions mecàniques, dels gestos cegament compulsius, de les paraules repetides i banals. Necessitem reaprendre l’aquí i l’ara de la presència, reaprendre el que és sencer, intacte, concentrat, atent i u.

José Tolentino ens convida a explorar la lentitud, l’agraïment, el perdó, l’espera, l’art de cuidar i habitar, la perseverança, la compassió, l’alegria, el desig i l’art de no saber. L’autor expressa el seu anhel respecte al futur de la humanitat: que habitem, contemplem i ens meravellem de cadascun dels nostres actes.