Leído: Esperant Godot de Samuel Beckett

Esperant Godot - Samuel Beckett ; traducció de Josep Pedrals. Barcelona : Proa, 2020. 110 p.

A mi edad todavía no había visto ninguna representación de Esperando a Godot, ni había leído la obra, total que aprovechando que se hacía un club de lectura sobre la obra, y con la presencia del traductor al catalán, pues me anime a leerla y a comentarla.

La obra de dos vagabundos que esperan a un personaje llamado Godot, tiene tantas interpretaciones como personas la vean o lean.

Se considera una obra básica del teatro del absurdo y la máxima obra de su autor Samuel Beckett.

En la tertulia, me gusto mucho las explicaciones de la traducción hecha por Josep Pedrals, y creo que fue un elemento con un gran valor añadido. Y el hecho de hacer la tertulia en el bar de la Sala Beckett también fue un elemento que enriquecía la sesión.

Ahora me gustaría poder ver una representación teatral.

---

Dos rodamons, Vladimir i Estragó, es reuneixen al peu d’un salze esperant l’arribada d’un personatge desconegut, Godot. Sobre aquest argument tan simple, Samuel Beckett planteja, des dels paràmetres de l’anomenat teatre de l’absurd, els interrogants que turmenten l’home mentre dura el seu pas pel gran circ del món. Des de la seva estrena a París el 1953, Esperant Godot s’ha convertit en un punt de referència clau del teatre i de la cultura contemporanis.

Leído: Consumits pel foc de Jaume Cabré

Consumits pel foc - Jaume Cabré.  Barcelona : Proa, abril del 2021. 183 p.

Leído y comentado con el Grup 65. 

De Jaume Cabré me había leído la maravillosa Jo, confeso, que creo que es de las mejores obras de la literatura catalana contemporánea, y cuando dijeron de leer este Consumits pel foc, creiamos que estaría a la misma altura que aquella obra, pero nada más lejos de la realidad.
A pesar de ser una obra breve, fantasticamente escrita, es una obra muy densa, que dos o tres tramas interelacionadas y con muchas metaforas, y que gracias a tener este grupo de lectura hemos podido entenderla, o al menos eso creemos.

La historia explica la vida de Ismael, un joven profesor de instituto, que por azares de la vida, acaba ayudando al conserge de su instituto y tiene una aventura complicada.

¿La recomendaría? Sólo si tienes ganas de afrontar una lectura complicada.
---

 L'Ismael no ha tingut una infantesa gens fàcil, però ha aconseguit estudiar i es guanya la vida com a professor de llengua i literatura. Un dia, per atzar, es retroba amb una antiga veïna i a poc a poc comencen a intimar, fins que una altra trobada aparentment casual, ara amb el conserge de l'institut on treballa, porta l'Ismael a una situació límit, de conseqüències traumàtiques.

Leído: Odissea de Homer

Odissea - Homer ; versió de Joan F. Mira ; introducció de Jordi Cornudella. Barcelona : Proa, 2011. 441 p.

En el club de lectura de la Biblioteca del Museu Marítim hemos comentado la Odisea de Homero. 

Un gran clásico al que no había podido todavía enfrentarme, y con este club he tenido la oportunidad.

Esta versión que he leído está en forma poética con 12.000 versos, repartidos en 24 cantos, que explica la vuelta a Ítaca desde Troya de Ulises. Y como un trayecto de unos días, como mucho un par de meses, se convierte en un periplo de 10 años, una barbaridad, y dónde Ulises gracias a la ayuda de algunos dioses, vuelve a Ítaca, donde Penélope y Telémaco esperan con ansías su retorno.

Esta edición que he leído en catalán es bastante difícil de leer ya que la versión de Joan F. Mira es espectacular lingüísticamente pero difícil de leer ya que hay que recurrir a menudo al diccionario para entender las palabras.

La tertulia en el club ha sido muy interesante, sobretodo para conocer otros aspectos más generalistas de la obra, que me han gustado mucho.

---
Homer, l'autor de la Ilíada i de l'Odissea, és el pare de la literatura occidental: el principal llegat literari de l'antiga Grècia. Els 12.000 versos de l'Odissea, repartits en 24 cants, narren les aventures d'Ulisses durant l'accidentat i llarguíssim retorn des de Troia fins a Ítaca, l'illa on viuen la dona i el fill, esperant-lo, a més d'un bon nombre d'aspirants a rellevar-lo en el tron i en el llit nupcial. Episodis tan cèlebres com la seducció de les sirenes, la lluita amb el gegant Polifem, la visita al món dels morts, la venjança dels pretendents o el retrobament amb Penèlope fan que l'Odissea sigui considerada, amb tota la raó, la mare de les novel·les d'aventures. Una obra mestra de tots els temps, perfectament travada, plena de bellesa i amena en extrem.Joan F. Mira (València, 1939) és autor d'una obra narrativa i assagística de gran importància, antropòleg i professor de grec i cultura clàssica. Ha excel·lit en la traducció de la Divina Comèdia, de Dante Alighieri, i dels Evangelis. La seva versió en hexàmetres de l'Odissea trasllada d'una manera clara i fidel tota la grandesa, l'emoció i la vivacitat narrativa de l'original grec.

Leído: Revolutionary Road de Richard Yates

Revolutionary Road - Richard Yates ; traducció de Josefina Caball. Barcelona: Proa, 2008. 319 p.

He participado estos días en un club de lectura de novela norteamericana, y en esta ocasión hemos leído Revolutionary Road, que según el conductor del club es una obra de culto en EEUU. Y explica la historia de April y Frank, un matrimonio joven, con dos hijos pequeños, que vive en el suburbio de una gran ciudad americana, Connecticut. Y que parecen que son felices, pero la realidad es no lo son tanto.

La lectura me ha permitido conocer el sueño americano de los 60 y 70 de las urbanizaciones alejadas de las grandes urbes.

La historia tiene un final trágico, muy en consonancia con toda la historia.

---

Una novel·la sobre la fragilitat del somni de vida americàRichard Yates es un dels pocs grans autors nord-americans contemporanis que encara avui poden descobrir els lectors europeus. L'adaptació cinematogràfica de Revolutionary Road, que Sam Mendes ha fet amb la complicitat de Leonardo DiCaprio i Kate Winslet, ha donat a coneixer al gran públic una novel·la que des de fa mig segle es una obra de culte als Estats Units. Saludada pels crítics com una obra mestra quan es va publicar l'any 1961, Revolutionary Road explica la historia de Frank i April Wheeler, una parella jove plena de vida i de futur que viu amb els seus dos fills en una caseta idíl·lica en un suburbi de Connecticut, a Nova Anglaterra. Ambientada en l'aparentment feliç pero opressiva decada dels cinquanta, Revolutionary Road es un retrat commovedor d'un matrimoni que s'esforça en va per donar un sentit extraordinari a la seva vida. Richard Yates descriu amb una claredat enlluernadora les interioritats de l'ànima. De la seva mà, descendim fins al fons de nosaltres mateixos i ens encarem amb la nostra humanitat."Regalo exemplars de Revolutionary Road a tort i a dret... es un dels retrats mes exactes i punyents de la vida als suburbis americans".

Leído: La Teva ombra de Jordi Nopca

La Teva ombra - Jordi Nopca. Barcelona: Proa, 2019. 511 p.

Leído con el club de lectura de Tellfy.

Comentando con el autor, Jordi Nopca.

Una novela sobre un escritor que recibe un premio, justo como la novela y todo lo que sucede a partir de entonces.

La englobaría en la sección de "metaliteratura", una novela que habla de como se escriben las novelas.

Muy entretenida y el comentar con el autor, un plus.

---

L'estiu del 2010, en Pere, de vint-i-cinc anys, que viu a Barcelona amb els pares, es distreu amb la música electrònica, el projecte d'una pàgina web d'oci i cultura i les trobades sexuals amb la Kate, una violinista anglesa enigmàtica. Però no aconsegueix treure's del cap la seva exnòvia Laura. Mentrestant, el seu germà gran, en Joan, un lector voraç que fa de mestre de primària porta una vida secreta que l'afectarà de ple.
Premis I Premi Proa de Novel·la

Leído: Cavalcarem tota la nit de Carlota Gurt

Cavalcarem tota la nit - Carlota Gurt. Barcelona: Proa, 2020. 184 p.

Premio Mercè Rodoreda 2019

Leído por qué todo el mundo hablaba de ella, y ha sido una grata sorpresa. Leído en la hierba de la piscina de Can Dragó (Barcelona), gratos recuerdos.

Son cuentos ambientados en la época contemporánea.

Me han gustado mucho.

---
Sumari:

1. Les comportes
2. La volta que els cobri
3. Cyrano
4. L'estiu etern
5. Bèsties carnívores
6. La terra no em gronxa
7. El dia de l'alliberamen
8. Un món sense balances
9. A totes
10. Un forat ben fondo
11. Com si fossis immortal
12. Segons fet a la nostra mida
13. Primer va ser el cavall, després va venir l'escafandra

---

Cavalcar tota la nit és avançar a les fosques cap a unes fronteres que semblen inabastables, però que no sempre ho són. Cavalcar tota la nit és no defallir i perseguir la lluna, infatigables. Cavalcar tota la nit és no tenir por de combatre la foscor que portem a dins ni la que ens ve de fora. Personatges que podrien ser el teu veí, la teva filla, la teva verdulaire o tu mateix protagonitzen aquest recull fent malabars amb l’amor que se’ls marceix als dits, la vida que se’ls emporta i el deure que els colga. Són uns contes amb dosis tonificants d’humor i de mala bava, que desperten somriures, però també desassossec. Carlota Gurt ens fa creuar l’abisme de la llibertat per una corda fluixa trenada amb desitjos i pors. Un debut literari impetuós i carregat de talent.

Leído: Per tenir casa cal guanyar la guerra : infància, adolescència, primera joventut de Joan Margarit

Per tenir casa cal guanyar la guerra : infància, adolescència, primera joventut - Joan Margarit. Barcelona: Proa, 2018. 290 p.

Leído para el club de lectura del Grup 65 del COIB.

Personajes: Joan Margarit y su familia y entorno.

Ambientado desde aproximadamente 1935 hasta los años 60.

Recomendado por ser una de las mejores lecturas del año, la vida de Joan Margarit, una vida normal, explicada por el, es entretenida, agradable y fantástica.

---

Joan Margarit, que ha complert 80 anys aquest mes de maig, fa unes memòries d’infantesa que tenen una profunditat il·luminadora. El poeta no espigola agendes o àlbums familiars, no es deixa amanyagar gaire per la nostàlgia, ni el preocupa gens quedar bé, sinó que es capbussa de ple en els records que li han quedat clavats i tracta d’entendre per què són allà i de quina manera tenen a veure amb la construcció de la seva vida i de la seva poesia.

Joan Margarit escriu per entendre la vida, no només la seva. Un bon poeta fa d’una anècdota personal un símbol universal. La intenció d’aquestes pàgines és descobrir el valor de la vida en una infantesa i adolescència que no sempre van ser amable. A la coberta, el lector veurà el nen Margarit en un balcó de Girona; també va viure a Sanaüja, a Rubí, a Figueres, a Barcelona, a Santa Coloma de Gramenet i finalment a la lluminosa ciutat de Santa Cruz de Tenerife, d’on anava i tornava en uns lents i solitaris vaixells de càrrega que han impregnat per sempre més els seus poemes.

Leído: Allò que va passar a Cardós de Ramon Solsona

Allò que va passar a Cardós - Ramon Solsona. Barcelona : Proa, 2016. 461 p.

En el club de lectura del Grup 65 leímos esta novela ambientada en el valle de Cardós en Lérida durante 1965, y explica a través de un crimen, del que conocemos el autor desde el primer capítulo, la vida de los trabajadores que construyen la central eléctrica de Cardós.

Es una novela coral, donde el autor sucesivamente nos va presentando a muchos personajes, que van dando su punto de vista de lo que paso entre junio y diciembre del 1968 en el valle a raíz de la muerte de un guardia civil, y con todas las informaciones montamos un puzle y acabamos sabiendo quien es el asesino y el porque lo hizo.

A pesar de haber un crimen no se trata de una novela policiaca, sino más bien histórica y que nos permite conocer como fue la construcción de las centrales eléctricas de la zona, que abastecían de luz a la ciudad de Barcelona.

En el club, una de las participante comento que la descripción de la zona es bastante fidedigna y luego documentándome para la sesión vi que el Institut Cartogràfic de Catalunya realiza excursiones por la zona, por las mismas rutas que se comentan en el libro, y hablamos de la posibilidad de hacer una.

Una novela que puede interesar a gente interesada por la montaña y por los que quieren conocer aspectos de la historia reciente de Cataluña.

---

Un guàrdia civil és assassinat a la vall de Cardós una nit de neu del 1965. Les causes i les conseqüències del crim travessen un territori sacsejat per les obres d’un gran complex hidroelèctric. Milers de treballadors excaven quilòmetres de galeries subterrànies, pous verticals i centrals invisibles des de l’exterior. La vida dels habitants de la vall es transforma. Com buscadors d’or, una corrua de persones acut a Cardós a la recerca d’una feina. Hi ha conflictes de convivència, prosperitat econòmica, accidents de treball, corrupteles i el rerefons permanent de la dictadura. Un assassinat ho lliga tot.

Premis Premi Amat-Piniella 2018

Leído: Un Mag de Terramar de Ursula K. Le Guin

Un Mag de Terramar - Ursula K. Le Guin ; traducció de Madeleine Cases. Barcelona: Proa, 2000. 275 p.

A estas alturas reconocer que no había leído ningún libro de Ursula K. Le Guin me da un poco de vergüenza. Y quise empezar con Un mago de Terramar, el primero de la saga. Y la historia de Ged, me ha gustado mucho, un aprendiz de mago, que aprende que en la magia hay también un lado oscuro, como en la saga de Star Wars, y que su aprendizaje pasa por saber diferenciar ambas cosas. 

Y ese mundo con innumerables islas es una fantasía muy buena, ya que cada isla es un mundo diferente, y todos unidos por los magos, los auténticos jefes al menos espirituales de las islas.

La oscuridad como el gran enemigo a combatir es la clave del aprendizaje de Ged.

Ahora a leer la segunda parte.

---

En Ged és un nen que té una gran habilitat en les arts màgiques de Terramar, que s’articulen coneixent els noms veritables de les coses. El seu poder i ambició creixen, i el seu mestre decideix enviar-lo d’adolescent a l’escola de mags de Terramar. En Ged mostra grans habilitats a l’escola, però la vanitat i la rebel·lia no l’ajuden a adaptar-s’hi; és massa conscient que posseeix un gran poder. En un duel màgic per resoldre una discussió amb un company d’escola, en Ged allibera una criatura de la foscor que l’ataca i el persegueix.

Leído: El país dels cecs de Victor García Tur

El país dels cecs - Victor García Tur. Barcelona: Proa, 2019. 222 p.

El ganador del Ppremi Mercè Rodoreda resulto ser el hijo de una compañera de trabajo, y motivada por el grado de proximidad me lo leí. Y la verdad no me ha decepcionado.
Son cuentos surrealistas al estilo de Pere Calders. El cuento sobre Borges me ha gustado mucho y es que soy una gran lectora de Borges, y que lo traten con un personaje me parece fantástico.
Todos los cuentos tienen un giro surrealista, que hace que luego pienses sobre ellos.
---

El país dels cecs
Els mons
El recaptador Jing
L'àleg
Cabells
L'iceberg de la teoria
Nota final

---
Premi Mercè Rodoreda 2018.
Un exili català a l’Argentina on Borges (Jordi) és un autor de Barcelona, una història d’exploracions i guerra de sexes a Papua, una faula xinesa, la reformulació gràfica d’un conte cèlebre, una icona del feminisme i un futur proper on els viatges en el temps han canviat la manera d’entendre la literatura. El país dels cecs porta al seu terreny imprevisible els arguments, els estils i les dèries d’autors com Jorge Luis Borges, Tísner, UrsulaK.LeGuin o Charlotte Perkins Gilman, de la mà d’un Víctor García Tur inconfusiblement lúdic que convida els lectors a afegir-se al seu joc i, reivindicant l’apropiació i la reescriptura, dona la seva obra més provocadorament original.

Leído: Vida familiar de Jenn Díaz

Vida familiar - Jenn Díaz. Barcelona: Proa, 2017.187 p.

De Jenn Díaz poco a poco voy leyendo casi toda su obra, en este caso se trata de la selección de cuentos ganadores del Premi Mercè Rodoreda 2016. 

En casi todos ellos se habla desde un punto de vista femenino, y explica pequeñas anecdotas de la vida cotidiana.
A medida que iba leyendo pensaba a menudo en la obra de Mercè Rodoreda en su monologo interior y cómo Jenn Díaz hace una cosa parecida.
Algunos cuentos me han gustado mucho, como el de "La decisió", en cambio otros me han parecido muy, muy tristes como el de "La bicicleta".
Continuaré leyendo a Jenn Díaz.

---Sumari:La decisióEl desordreLa burguesiaEl padrastreL'homeLa motoLa mortEl ballLa nitLa bicicletaL'errorEl dolLa visitaLa vergonyaEl fàsticEl sanatori

---

Les històries de Jenn Díaz esclaten en la quotidianitat més pròxima: una nena que se separa de la seva mare com ho faria d’un amant, l’adolescent que viu el primer amor i la primera mort alhora, la mare sola davant el nen amb por, la noia que no entén la germana que ja no viu a casa, una festa d’aniversari, la nòvia secreta del pare... D’aquests personatges familiars, l’escriptora en capta els instants on es produeix una ruptura, una ferida, una il·luminació. Amb una escriptura a cau d’orella, fa un mapa de les relacions de família, l’herència emocional que salta de generació en generació, la incomunicació diària i també la inseguretat davant d’una vida que de vegades ofereix massa camins.

Leído: Com dir-li adéu de Cécile Slanka

Com dir-li adéu - Cécile Slanka. Barcelona: Proa, 2007. 111 p

Personajes: Personas corrientes, francesas en su mayoría
En Francia, en la actualidad

Esta obra es una selección de cartas de despedidas de relaciones amorosas, cada página un adiós, y hay para todos los gustos.
Hay que reconocer el buen quehacer de los traductores que en un par de ocasiones me han sorprendido con soluciones ingeniosas para temas como la despedida que enlaza todas las paradas de metro de Barcelona, seguramente en el original se trata de paradas de metro de Paris, y otras menundencias que hacen que el texto, francés en el origen, sea más próximo.

He leído muchos libros de correspondencia, por ser un tema que me gusta, y por obsesión casi infantil de quererlo reproducir en la vida real, cosa que no ha sido posible, ahora ya no estamos para escribir en estos tiempos de whatsapp, twitter y correo electrónico.


Pero el gusto por continuar leyendo este tipo de literatura continua.
---

Com dir-li adéu és un llibre de relats singular. Cécile Slanka ens explica històries d'amor a partir de l'últim document que queda al final d'una relació amorosa: la carta de comiat. L'objectiu aquí és reconstruir tota una història a partir de la nota plena de despit que deixem a la porta de la nevera quan marxem de casa i abandonem el nostre amor. Slanka ha omplert tota una llibreta amb exercicis d'estil, a la manera de Queneau, explorant una variada gamma de tons i registres per despatxar la parella. Però Com dir-li adéu no és només un inventari de cartes de comiat, no és un llibre d'autoajuda (tot i que qui ho vulgui s'ho pot prendre també així) sinó també, com diu Sílvia Soler al pròleg, «una capsa plena d'històries d'amor», i per damunt de tot, una obra de gran valor literari.

Leído: Vorejant els límits de Jordi Ortiz

Jordi Ortiz, Vorejant els límits. Barcelona: Proa, 2016. 164 p.

Leí el resumen y me pareció interesante, a ver como desarrollaba el autor el tema de los problemas éticos en una hipotética sociedad futura no demasiada alejada en el tiempo, a pesar de que muchos de estos problemas ya están aquí.
La obra es una recopilación de cuentos que explica historias que aunque parezcan absurdas reflejan perfectamente los problemas actuales con la aplicación de la tecnología en nuestras vidas diarias: por ejemplo: como pueden/tienen que ser nuestros hijos si se les aplica técnicas de diseño genético, esto ya tratado en la película Gattaca, aquella con el Ethan Hawke, continua estando vigente. Otras historias dan más miedo por sus consencuencias finales que pueden tener en nuestras vidas.
Un libro de lectura rápida y que te hace reflexionar.
---
Vorejant els límits és un conjunt de narracions que exploren els desafiaments tècnics, socials i ètics a què s’enfronten els individus d’una societat que avança de manera imparable, de vegades de manera inadvertida, sorprenent els professionals de la profecia. El lector haurà de decidir si els nombrosos interrogants que plantegen els relats del llibre tenen resposta o, directament, cauen en la categoria de l’absurd. Fins on pot arribar el control dels individus? Quines conseqüències tindrà el disseny genètic dels fills? Mediten els ordinadors sobre qui els va crear? Què hi ha més enllà de la vida que coneixem?

---
Sumario:

Primer límit: Sòcio
Clàusules contractuals
Cortesia
La gran unificació
Menjar sa
Observacions
Llibertat controlada
Atapeïment
Trinxament
Festa de comiat

Segon límit: Bio
El preu de la victoria
Indecisos
Autodefensa
Flaix: no tenim vacunes
Renascuts

Tercer límit: Ciber
Estupidesa artifical
Cercant la imperfecció
Ciberconeixement
Centre comercial
Factor aleatori
Connectats
Jo sóc Deu

Quart límit: Meta
Cicle sens fi
El donant
Trasplantament
Esperant una resposta

Leído: Tot això ho faig perquè tinc molta por de Empar Moliner

Empar Moliner, Tot això ho faig perquè tinc molta por. Barcelona: Proa, 2016. 208 p.

Aprovechando ese invento del préstamo de libros electrónicos de ebiblios me baje Tot això ho faig perquè tinc molta por de Empar Moliner, escritora catalana que me gusta mucho (y que ahora tiene mucha repercusión mediática por sus declaraciones en TV3) y que en su momento adivino el sexo  del Speedy.
Esta recopilación de cuentos trata de diferentes temas como un intento de violación, la muerte de una hija, el esnobismo de los vinos, o cómo superar un bloqueo creativo.
Esta novela se lee superapidamente y es muy entretenida, y los cuentos reflejan una realidad muy actual, que quizás en unos años le pasará factura.
---
Només algú amb l’instint narratiu, l’agilitat i l’humor d’Empar Moliner podia haver escrit un llibre com Tot això ho faig perquè tinc molta por, una joia literària que commou i diverteix el lector del principi al final. Les dificultats d’afrontar l’absurd, de viure sense por i d’estimar sense fer mal són tractades amb tanta lucidesa com sarcasme. Les dues mares de l’escola que fan running pel bosc, el presentador que vol lligar-se l’entrevistat, la por que un fill prengui mal, la parella que ja no riu, l’esnobisme gastronòmic i tantes neurosis quotidianes apareixen en aquest llibre brillant. Pocs escriptors retraten tan bé la nostra època com Empar Moliner.

Empar Moliner
Empar Moliner es va donar a conèixer amb el recull de relats L'ensenyador de pisos que odiava els mims, al qual va seguir la seva primera novel·la, Feli, esthéticienne, que li va valer el Premi Josep Pla de l'any 2000. Posteriorment ha publicat els volums T'estimo si he begut (Premi Lletra d'Or 2005), Busco senyor per amistat i el que sorgeixi, ¿Desitja guardar els canvis? i No hi ha terceres persones. Col·labora habitualment en diferents mitjans de comunicació, de ràdio, televisió i premsa escrita.

Leído: El nét del pirata de Manuel Cuyàs

Manuel Cuyàs, El nét del pirata. Barcelona: Proa, 2014. 286 p.

Esta obra es una autobiografía de Manuel Cuyas, es periodista, tertuliano de radio y conocido por ser el biográfo oficial de Jordi Pujol, ex presidente de la Generalitat de Catalunya, aunque claro con todo el escandalo que se monto hace un año por su situación económica en Andorra y Suiza pues como que no debe decirlo a bombo y platillo.
Es una obra entretenida y que explica su vida en una pequeña ciudad catalana, Mataró, conocida por su industria textil y por ser el primer destino del tren de Barcelona, a parte de esto y a pesar de lo que Cuyàs pueda decir en el libro, poco más se conoce de Mataró, ya que destino turístico no es, sus playas al menos hasta hace unos años, no valían gran cosa, también estamos hablando de un litoral, el barcelonés, que tiene autentica joyas.
Me ha llamado la atención que sea la típica obra escrita por un hombre, donde las mujeres, exceptuando honrosas excepciones, apenas aparezcamos, las referencias a su mujer, Núria, son escasas y frías, supongo que para mantener el anónimato.
Me ha gustado la explicación dentro de la obra del porqué del título, ni su abuelo era pirata ni Cuyàs es su nieto.
Los dos capítulos en los que habla de Jordi Pujol, los he leído con sumo atención, ya que fueron escritos antes del escandalo y refleja la adoración que la clase media catalana tenía por Jordi Pujol, su caída del pedestal ha sido tremenda y ha dejado huérfanos (metaforicamente hablando) a toda una generación de catalanes.
Es de aquellas obras que sólo recomendaré a mataronenses y afines.


---
Frases:

Com que era petit, no sabia que els mestres que ens acompanyaven podien ser millors.

De joves som uns tocasons paralitzats per la vergonya i el sentit del ridicul.

---
Amb un somriure als llavis i des de l’observatori de casa seva, Manuel Cuyàs evoca la història de la seva família i el descobriment d’un món que canvia i que té un punt àlgid en la nevada del 62. Ens remuntem al llegendari avi pirata, enriquit a l’oceà Atlàntic i confident de Garibaldi, i a la seva dona, que volia morir verge, per després conèixer l’àvia decidida que cantava òpera, el pare dibuixant, la mare que tenia un teler a casa, i tot un seguit de tipus fascinants i pintorescos en una ciutat mitjana del país situada entre mar i muntanya. Arriben els immigrants del sud, els nou-rics estrenen cotxes espaterrants, l’Ajuntament substitueix els tramvies per uns autobusos que no caben als carrers i, en un món on res no funcionava, comencen a baixar d’Andorra el duralex i les cafeteres italianes, inici de l’epitafi de Franco. El nen es fa home involucrant-se en l’activitat cultural i política, enamorant-se, anant al cine a Perpinyà i iniciant-se en el periodisme, professió que el durà a col·laborar en la redacció de les memòries de Jordi Pujol i, ara mateix, a escriure amb una prosa amena i expressiva aquest deliciós llibre basat en els propis records.


Manuel Cuyàs (Mataró, 1952), llicenciat en Història de l’Art, ha estat professor i gestor cultural. Ha escrit diversos llibres sobre Mataró i el Maresme, i ha col·laborat en la redacció dels tres volums de les memòries de Jordi Pujol. Actualment escriu un article diari a El Punt Avui. Participa també en tertúlies a RAC1, Catalunya Ràdio, TV3, 8TV i TVE.