Visto: Història d'un cavall de Lev Tolstoi (teatre)

En el Jove Teatre Regina hacen la representación de esta obra de Lev Tolstoi, el gran escritor ruso, con el que llevo un par de meses muy relacionada, ya que hace poco una compañera de trabajo presento su tesis doctoral sobre él y otra obra suya, y me quise poner al día y he ido leyendo cosas sobre el.
La obra interpretada por 6 actores (3 hombres, 3 mujeres) consigue transmitir la azarosa vida del Pigat (Pecoso), un caballo que nace en las cuadras de un general, que ve con desagrado que el nuevo potro no sea totalmente negro o blanco, y que desprestigie a su cuadra, ya que todos son caballos pura sangre. Con lo que cuando empieza a hacerse mayor lo castran (aquí tratado de una manera muy sutil) y luego lo regalan a un príncipe (ya se sabe que en la Rusia zarista la mitad de los nobles eran príncipes), que lo hace su caballo preferido, para acabar siendo vendido a una molinera como caballo de tiro del molino, donde fallece.
Los 6 actores a través de un cambio de vestuario mínimo y con mucho movimiento físico transmiten los sentimientos de los caballos.
Una buena manera de ver una obra de un autor clásico.
---
"Història d’un cavall” és una bellíssima petita novel·la, convertida en una obra de teatre musical. Pigat és un cavall que neix diferent a tots els altres de l’estable. Una petita diferència que el fa ser víctima de moltes bromes.

A través dels anys, ens explica la seva vida, les seves aventures , alhora que ens dóna una visió del món dels homes. A través de la vida d’aquest cavall, Tolstoi aborda qüestions com l’amistat, la xenofòbia, les modes i critica durament les injustícies a que són sotmesos els éssers a causa de la discriminació.

L'ESPECTACLE
Aquest conte de Tolstoi és, en si, un manifest social en tota regla. Agafant com a base la història d’un cavall qualsevol, ens mostra una societat corrupta, en la qual l’home és l’explotador de tot aquell que li és inferior, fins i tot del mateix home que, per manca de cultura o bé per pertànyer a una classe social més "baixa”, es considera com una mica més que un animal.

Aquest mirall distorsionador que és tota la peça teatral, ens reflecteix extraordinàriament i ens mostra que les nostres actituds vers els animals són o poden ser les mateixes que tinguem vers els nostres veïns, i ens fa veure clarament que l’home, a vegades, és el més "animal" de tots els éssers que volten per la terra.