Leído: Són coses que passen de Pauline Dreyfuss

Són coses que passen - Pauline Dreyfus. Barcelona: Anagrama, 2017. 168 p

En un período muy breve de tiempo, he leído un par de libros ambientados en Francia durante la II GM y en ambos casos se explica las vivencias de mujeres durante la ocupación alemana, supongo que ahora están de moda.
En este caso, al igual que en Una mujer en Berlín, habla de esa clase pudiente que se va a la Costa Azul, para evitar Paris bajo el mando nazi. Y en la Costa Azul esperan que la guerra se acabe, y se divierten, y se aburren y continúan llevando la misma vida ociosa que llevaban en París.
En este caso la protagonista da mucha rabia, al menos a mi, ya que es tonta de capirote y la autora lo esconde bajo el velo de que es una esposa burguesa rica, que no hace absolutamente nada, y se aburre en un sitio donde no pasa nada, pero aún así su actitud delante de la vida me produce cierta repulsión.
Pero he de reconocer que la autora plasma muy bien la vida en aquel período histórico.

---

París, 1945. A l’església de Saint-Pierre-de-Chaillot, situada en un dels barris més elegants de la ciutat, se celebra el funeral de la princesa Natalie de Lusignan, duquessa de Sorrente, que ha mort massa jove. El sacerdot la retrata com una muller, mare i cristiana exemplars. Ho va ser? Als rancis salons de l’aristocràcia, Natalie hi està com un peix a l’aigua. Però també és una dona mundana, esnob i cosmopolita, que ha ajudat Buñuel i Cocteau. Amb l’arribada dels nazis a París, la família es trasllada a la Costa Blava, on en un primer moment regna un cert aire d’evasió i efervescència. Natalie viu una aventura i es queda embarassada. L’afer es tracta amb discreció, perquè «són coses que passen». Per combatre els dolors de la cesària li recepten morfi na i acaba sent-ne addicta, un altre tema que es manté en secret. Però el que realment la fa trontollar és descobrir, després de la mort de la seva mare, un secret que l’afecta directament.

Aquesta novel·la fascinant dibuixa un món ple de glamur i sofi sticació alterat pels esdeveniments històrics i en què treuen el cap fi gures com Édith Piaf, Coco Chanel, Paul Morand i Reynaldo Hahn. Però sobretot retrata una dona contradictòria i imperfecta que s’enfronta a una decisió dramàtica. «La descripció que Pauline Dreyfus fa de la vida mundana i artística de París durant l’ocupació i el període d’entreguerres és un autèntic regal» (Bernard Pivot, Le Journal du Dimanche); «Elegant, subtil… Reconstrueix minuciosament un món devorat per la història» (Etienne de Montéty, Le Figaro Littéraire).