Este ensayo de este profesor de filosofía de la Universitat Ramon Llull trata sobre la actividad de correr desde una visión espiritual, o cómo alcanzar un estado de paz a través de esta actividad. Explica sus vivencias pasadas y su actividad actual y cómo le sirve para llevar una vida más plena.
Lo mejor es su estilo sencillo y directo donde explica cómo esta actividad forma parte de su vida cotidiana y le sirve para meditar y aclarar los propósitos del día.
Una lectura recomendada a corredores que se inician.
---
El filòsof Francesc Torralba fa més de vint-i-cinc anys que surt a córrer cada dia. Ha participat en curses de fons, maratons i curses populars, i aquí comparteix amb el lector les seves vivències i sensacions més personals: com córrer li proporciona moments per estar sol i meditar, el connecta amb el seu propi cos, li carrega les piles, el vincula amb la natura i l’entorn.
Al llarg del llibre Torralba aprofundeix en la importància d’aquesta pràctica per articular la seva activitat diària i la seva actitud vital, ja que «córrer és una perfecta metàfora de la vida».
- «Córrer és un exercici que m’omple, que em fa sentir viu, doblement viu, ple de força i de ganes d’existir. La primera paraula que associo a l’exercici de córrer és el mot alliberament.»
- «Vaig córrer sobre la terra seca i esquerdada, i en un moment donat em vaig aturar. No veia cap carretera, no veia cap casa, no sentia res, absolutament res, tret dels meus esbufecs i el batec del meu cor. Quan vaig calmar-me del tot, es va fer el silenci total. Una experiència única que mai més no he tornat a viure.»
Una reflexió sobre les vivències, els sentiments i les sensacions que es desvetllen quan correm.
--
p. 59 Em molestar l'arrogància de les motos quan passen fent brogit i aixecant la pols dels camins. M'eixorda el seu soroll i em desagrada enormement l'impacte acústic que causen en el medi ambient. Alteren profundament l'atmosfera amb l'emissió de diòxid de carboni i sempre ocupen la totalitat del camí. És, la seva, una presència cridanera, matussera, que trenca el fràgil equilibri que caracteritza la naturalesa.
p. 91 Repetitio mater studiorum est = la repetició és la mare de l'estudi
p. 128 Urbi ordo deficit virtus non sufficit = amb la virtut no n'hi ha prou, si manca l'ordre
No hay comentarios:
Publicar un comentario