Haruki Murakami, Escolta la cançó del vent - Pinball 1973. Barcelona: Empúries, 2015. 283 p.
Estas dos narraciones largas, son de hecho las primeras novelas de Haruki Murakami, y en ellas ya se intuye la base de lo que serán sus novelas largas y sus obsesiones. A pesar de eso supongo que por ser sus primeras novelas me han parecido poca cosa, me gusta más el Murakami de las novelas posteriores con su discurso más elaborado y ese "minimalismo expresivo" llevado hasta sus últimas consecuencias.
---
Aquest volum engloba els dos primers títols que van consagrar Murakami com a escriptor: Hear the wind sing (1979) i Pinball, 1973 (1980). Aquestes dos volumns conformen, juntament amb La caça del boc salvatge, la trilogia del Rata.
----
p. 214. -Doncs jo n'he viscut quaranta-cinc i només n'he après una -va dir, arrosant-se una mica d'espatlles-. I és aquesta: si un persona s'esforça, fent el que sigui, sempre en treu alguna cosa. Fins i tot de les coses més senzilles i més banals. En algun lloc vaig llegir que en cada afaitada també hi ha filosofia. Si no fos així, no podríem sobreviure.
No hay comentarios:
Publicar un comentario