Leído: Cinc nits de febrer de Eduard Márquez

Eduard Márquez, Cinc nits de febrer. Barcelona: Quaderns Crema, 2000. 121 p.

Cada verano vamos a un parque de atracciones acuático y es en este marco que acostumbro a leer las obras de Eduard Márquez, ¿por qué?, por su brevedad y por que son muchas las horas de soledad, esperando que los chicos suban y bajen en las atracciones, y sé que me dará tiempo a leerme el libro entero.
En este caso se trata de una novela donde Lars indaga en la vivienda de su antigua novia Sela, después de enterarse que ha muerto, y continuar en posesión de una llave de la casa. Y a causa de este allanamiento de morada descubre como era realmente Sela.
Una novela diferente donde se descubrimos las obsesiones de Sela, y cómo esto afecta a Lars.
Me ha gustado mucho y me ha dado un par de ideas de futuro.
---
Una nit en Lars Belden torna a la casa de la seva antiga amant, Sela Huber, poc després d'haver sabut que ha mort. Tot i que fa temps que ha desaparegut de la seva vida, mai no ha aconseguit oblidar-la i decideix tornar al seu pis impulsat per totes aquelles preguntes del passat que han quedat sense resposta. En Lars recompon els fets, completa els diàlegs, posa nom i cara a tot allò que només eren incògnites. Reconstrueix un passat fragmentat que també va ser el seu i que li marcarà el futur, amb pertinences i testimonis de la Sela que serveixen per resoldre enigmes i aclarir un misteri que no es pot ni imaginar.

Leído: El silenci dels arbres de Eduard Márquez

Mi sobrina se tuvo que leer este libro en clase, y aprovechando la coyuntura yo también, ya que el anterior libro que me leí de Eduard Márquez me gusto. Me he encontrado una obra que recoge las cartas de diferentes personas que viven en una ciudad sitiada por las bombas, probablemente de los Balcanes, y que intentan continuar viviendo con cierta normalidad, y quieren explicar a sus seres queridos como están pasando el mal trago. Al mismo tiempo todo ello mezclado con la historia principal del violinista Andreas Hymer que tiene que hacer un concierto en dicha ciudad, y que quiere conocer la historia de su madre.

Es una obra breve, pero refleja muy bien, la vida en esta ciudad herida por las bombas y con personas como nosotros que viven esta situación con entereza y con una voluntad de superar esta guerra.

--
El violinista Andreas Hymer arriba a una ciutat assetjada per fer un concert i recuperar l'Amela Jensen. Allí, a més a més, gràcies a l'Ernest Bolsi, que, desafiant les bombes, fa de guia al museu de música buit, trobarà explicacions i respostes que li serviran per acceptar el seu passat i entendre la misteriosa desaparició de la seva mare, la Sophie Kesner. Les històries entrellaçades d'aquests quatre personatges alternen amb les cartes que els visitants del museu escriuen als familiars i amics per posar-los al corrent de la seva situació. Com si es tractés del cor d'una tragèdia, les seves veus plasmen les emocions, la capacitat de supervivència i de lluita, la misèria quotidiana dels qui han d'enfrontar-se a la mort amb l'única arma que els queda: la voluntat de viure.El silenci dels arbres és una novel·la que ens explica com la bellesa pot sobreviure a la guerra, com en situacions extremes les persones són capaces de produir el més abjecte però també el més noble. Amb l'estil sobri i el·líptic que caracteritza la seva obra, Eduard Márquez ha fet una relectura contemporània del mite d'Orfeu: una bella paràbola sobre el poder de la música i la força de l'amor.

Leído: L'últim día abans de demà de Eduard Márquez

72/100 de Desafio 2013

Está es de aquellas novelas tristes que hace que te pases toda la obra sufriendo por que te imaginas como acabará todo, y en efecto no te defrauda, acaba mal, bueno fatal. Pero como se disfruta leyendola.

Un home sol, en una platja d'El Port de la Selva, que ho ha perdut tot. Després de la mort de la filla, desesperat i trist, intenta entendre el que ha passat en els últims mesos i repassa la seva vida. La novel·la es desplega en capítols curts i dinàmics, alternant el present -a poc a poc anem descobrint que la nena ha est at assassinada-, la infantesa del protagonista sota la influència d'una mare inestable i una educació rígida i castrant a càrrec dels capellans, i la joventut -ell i el seu millor amic Robert s'enamoren de la mateixa noia; és el moment de les drogues, l'alcohol, la iniciació a la vida i al sexe. Magistral i intensa, molt ben construïda, la novel·la explora els matisos i perills de l'amistat, la fragilitat dels nostres móns, i de les nostres conviccions, i el preu que paguem per la renúncia als nostres somnis de joventut

Leído: Frase del dia de Minimàlia

Me ha encantado la frase del dia de Minimàlia. Cuanta razón¡¡¡

minimàlia / la frase del dia / dimecres, 9 de març del 2011

---

Amb el temps, he arribat a la conclusió que, quan es comprèn
massa bé el patiment d'algú altre, es deixa de ser la persona
adequada per consolar-lo.

Eduard Márquez (Barcelona 1960)

Con el tiempo, he llegado a la conclusión que, cuando se comprende demasiado bien el sufrimiento del otro, se deja de ser la persona adecuada para consolarlo.