Me gusta leer autores que hablen de barrios que conozco, y cuando hoy este verano por la radio la entrevista a Sergi Pons y que explicaba que la novela estaba ambientada en el barrio de San Andrés de Barcelona, me dije esta tengo que leerla, y dicho y hecho en cuanto ha llegado a la biblioteca del barrio a por ella. Cuando vives en una gran ciudad, a menudo encuentras que las novelas siempre giran alrededor de 3 o 4 puntos, en el caso de Barcelona, en la parte señorial (tipo La sombra del viento) o el casco antiguo (Deseo de Chocolate) y los demás barrios son sistemáticamente olvidados por los escritores, y cuando ves algo publicado en un barrio que conoces y te gusta (aunque no sea mi barrio de infancia y adolescencia) intentas leerlo sea como sea.
La novela se podría leer como un Transpoitting (Welsh) a la andresenca, donde los personajes son calcos en cuanto al consumo de drogas y alcohol de los de esta mítica novela escocesa, pero sin la mala baba y los momentos escabrosos de aquella, al menos así la recuerdo yo. Cada capítulo tiene un tema diferente pero siempre tomando como base su asistencia/presencia al bar Mars del Carib, el capítulo que me más he gustado es el primero donde explica como se convierte en un habitual de este bar y el porqué de su manera de vivir, y el que menos quizás el de Montserrat, la cuna de la religiosidad catalana ultrajada por estos bestias (jejejejeje).
Una novela sólo recomendable para conocedores del barrio de San Andrés de Barcelona.
A cada barri hi ha un tuguri amb el millor de cada casa. A la vila de Sant Andreu, passada la Meridiana, aquest forat es diu Mars del Carib, santuari per a petits delinqüents, paradís de felicitats artificials, lescola de la vida per a en Blai i els seus amics. Que el destí que la vida reserva als habituals del Mars del Ca rib sigui la presó o el cementiri els importa menys que defensar els colors del Sant Andreu i viure al límit. Qualsevol intent de posar seny, de lliurar-se a lamor o a la feina a la fàbrica, al magatzem, topa amb la seva frontal desafecció per lautoritat. El vici marca el camí, i tots els camins porten al bar. I passada la Meridiana, al cor de Sant Andreu, el bar es diu Mars del Carib. Directa com un cop de puny, reactiva, insolent, veloç, còmica i descarada, Mars del Carib és una instantània entranyable i vital dun submón que es resisteix a abaixar el cap, duna generació que alça el puny no per fer cap revolució sinó per demanar una altra ronda. Sergi Pons Codina (Barcelona, 1979). Fill de Parets del Vallès, on viu i persisteix. Ja de ben jove destaca pel seu amor per la tinta. Viatger incansable: Granollers, Poble Nou, Santa Coloma, Sant Andreu, Torí... El 2007, coincidint amb el naixement del seu primer fill, dóna un tomb a la seva vida i es concentra en la vida familiar. Lector voraç de les obres de Calders, Fante i Pedro Juan Gutiérrez, entre molts daltres, lany 2012 comença a escriure, i no para. Mars del Carib és la seva primera novel·la.
A cada barri hi ha un tuguri amb el millor de cada casa. A la vila de Sant Andreu, passada la Meridiana, aquest forat es diu Mars del Carib, santuari per a petits delinqüents, paradís de felicitats artificials, lescola de la vida per a en Blai i els seus amics. Que el destí que la vida reserva als habituals del Mars del Ca rib sigui la presó o el cementiri els importa menys que defensar els colors del Sant Andreu i viure al límit. Qualsevol intent de posar seny, de lliurar-se a lamor o a la feina a la fàbrica, al magatzem, topa amb la seva frontal desafecció per lautoritat. El vici marca el camí, i tots els camins porten al bar. I passada la Meridiana, al cor de Sant Andreu, el bar es diu Mars del Carib. Directa com un cop de puny, reactiva, insolent, veloç, còmica i descarada, Mars del Carib és una instantània entranyable i vital dun submón que es resisteix a abaixar el cap, duna generació que alça el puny no per fer cap revolució sinó per demanar una altra ronda. Sergi Pons Codina (Barcelona, 1979). Fill de Parets del Vallès, on viu i persisteix. Ja de ben jove destaca pel seu amor per la tinta. Viatger incansable: Granollers, Poble Nou, Santa Coloma, Sant Andreu, Torí... El 2007, coincidint amb el naixement del seu primer fill, dóna un tomb a la seva vida i es concentra en la vida familiar. Lector voraç de les obres de Calders, Fante i Pedro Juan Gutiérrez, entre molts daltres, lany 2012 comença a escriure, i no para. Mars del Carib és la seva primera novel·la.
No he leído nada de este autor, pero me lo apunto.
ResponderEliminarhttp://elmundodegrecia.blogspot.com.es/
Un saludo!!
Igual també t'agrada una novel·la històrica que explica la nascuda del barri de la barceloneta. "El barri del sorral" de la Begoña García Carteron
ResponderEliminarNo siento esta historia nada cercana, ni siquiera geográficamente. Parece que hoy estoy de que no... ;)
ResponderEliminarSaludos,
A veces pasa¡¡¡
Eliminar