Leído: Quan vaig deixar de ser natura lleugera de Anna Altisent

Anna Altisén, Quan vaig deixar de ser natura lleugera. Barcelona: Edicions 62, 2013. 128 p.


Otra lectura del club de lectura de literatura y salud que hago en la biblioteca del barrio. Aprovechando que ahora se está haciendo una campaña de Salut Mental en Catalunya bastante agresiva dando a conocer las "verdades" de esta enfermedad, en el club se nos ha ofrecido la opción de leer esta novela de Anna Altisén. Lástima que la obra sólo profundice en el tema de enfermedad mental en la primera parte de la obra, ya que la segunda parte habla de la vida de Mamadou, su pareja de Malí, y como consiguio salir de Malí y llegar a la península.
La primera parte y que es la que realmente trataremos en el club de lectura es una narración poética de su enfermedad mental, y cómo le afecta tanto a nivel personal, familiar y de amistades. Eso sí, el tema laboral se obvia, la pregunta es por que, por que nunca ha trabajado o por.... Y en esta parte es cuando puedes entrever los efectos de su enfermedad y de como le afecta a toda su vida, y como ella misma dice, que en los últimos 10 años ha estado más encerrada en hospitales psiquiátricos que en  la vida real, lo que marca su trayectoria vital. También habla y mucho en la segunda parte de su pareja, Mamadou, un joven de Malí, que le ayuda mucho como pareja en la recuperación de su enfermedad, y que él la considera su segunda esposa, por detrás de su primera esposa que vive en Malí, y de la madre de su único hijo, Jordi, que vive en Figueras. 

Lo que realmente me ha interesado ha sido la primera parte, mientras la segunda me ha parecido bastante "pegada", de hecho la historia de Mamadou, muy interesante, sin duda, pero sin singún interés en la historia de Anna.



---
«El que de veritat em fascina, però, és el fet d’imaginar la meva vida com el curs del riu Níger; una vida en certa mesura suïcida, que desafia sovint les lleis de la lògica i el sentit comú. I somniar en el dia que, inevitablement, farà un gir dràstic, el dia en què la corba, la boucle, s’obrirà i deixaré d’anar cap al desert de la bogeria per endinsar-me a l’oasi de la raó, del seny i, amb sort, de l’equilibri. Jo, com el Níger, també vull claudicar davant les lleis dels homes, i vull pensar que aquests anys de malaltia han estat com l’efímera resistència del curs del teu riu, una simple concessió als capricis del cartògraf».
Quan vaig deixar de ser natura lleugera és un llibre que sorprendrà el lector tant per la valentia de la temàtica que s’hi revela com per la intensitat amb què l’autora hi exposa el jo narratiu i s’enfronta als riscos del despullament literari. El lector queda atrapat immediatament en un doble viatge sense condicions: el de la malaltia i el de l’amor. L’autora escriu des de la malaltia, no per embellir-la ni per defugir el que és indefugible, sinó per salvar les restes d’aquella que era en aquella que és; per abocar-se al vertigen del jo ferit fins a fer-ne una supervivència. També imperiosa és la necessitat del viatge amorós que agita el relat i el fa únic en les nostres lletres: com si l’amor fos una geografia en què les fronteres es desdibuixen i en què la malaltia finalment remet
---
Anna Altisén Caparrós (Barcelona, 1973) estudia Periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i a la University of California, San Diego (UCSD). Cursa la branca d’especialització en Cultura perquè li agrada la literatura. Als inicis publica reportatges a revistes i a diversos diaris universitaris. Més endavant treballa al departament de producció de diferents cadenes de televisió (NBC, Barcelona TV, Diagonal TV). Però no és fins que li diagnostiquen una malaltia mental crònica que troba el camí cap a l’escriptura literària. Exerceix la docència de l’anglès i s’introdueix en la redacció d’informes de lectura de llibres en aquesta llengua a l’Editorial Planeta.