Creo que finalmente he leído toda la obra publicada en castellano de Agota Kristof, que me ha fascinado.
En esta novela la autora explica su exilio en un país francofono huyendo de Hungria y cómo allí será una analfabeta, ya que no puede comunicarse igual de bien en francés que en su lengua natal.
La historia es muy triste y te hace reflexionar sobre la actual situación de los refugiados en todo el mundo, que huyendo de guerras sin sentido deben abandonar sus hogares para conseguir sobrevivir.
A pesar de hablar de un tiempo pasado, cuando Hungria estaba bajo el regimen socialista, entiendes perfectamente las vivencias de Kristof y el por qué de este título.
---
Onze capítols per onze moments de la vida d'Agota Kristof; de la nena que devora els llibres a Hongria, a l'escriptura de les primeres novel.les en francés.
La infància feliç, la pobresa arran la guerra, els anys de solitud a l'internat, la mort de Stalin, la llengua materna i les llengües enemigues -imposades- que són l'alemany i el rus, la fugida cap a Àustria i l'arribada a Lausanne, amb la seva criatura.
No es tracta d'històries tristes, sinó més aviat colpidores.
Una dona que supera amb esforç l'escull fet d'exili i de llengües estranyes, amb les quals ha de conviure.
Les frases curtes, la paraula justa, una lucidesa constant, l'humor...
El món d'Agota Kirstof és ben present en aquesta narració autobiogràfica, aixó com en totes les seves altres novel.les.
No hay comentarios:
Publicar un comentario