Leído: El Mar de John Banville

El Mar - John Banville ; traducció d'Eduard Castanyo. Alzira : Bromera, 2006. 221 p.

Leída en el Club de Lectura de la Biblioteca del Museu Marítim de Barcelona.

Es una novela conmovedora que explora los temas de la memoria, la pérdida y el amor. La historia gira en torno a Max Morden, un historiador de arte que, tras la muerte de su esposa, se retira a un pueblo costero de Irlanda donde solía pasar sus vacaciones de verano en la infancia.

A través de una prosa elegante y poética, Banville teje una narrativa que entrelaza el presente de Max con recuerdos de su pasado. A medida que Max rememora su adolescencia, se ve transportado a un verano idílico marcado por el amor, la amistad y la tragedia. La novela explora la naturaleza fugaz de la vida y el poder duradero de los recuerdos.

---Després de la mort de la seva esposa, Max Morden es retira a la costa irlandesa, al mateix poble on estiuejava durant la infantesa. Fuig així d’un present dolorós per a refugiar-se en un passat, també tràgic, que el va marcar per sempre.

La casa on s’hostatja Max, la mansió els Cedres, és la mateixa en què passaven les vacances els Grace, una família benestant que el va enlluernar cinquanta anys enrere. Myles i Chloe, els bessons Grace, es van fer amics de Max, i tots tres hi van descobrir la vida i l’amor, però també el dolor i la mort.

El mar, guanyadora del prestigiós Premi Man Booker 2005, és una novel·la sublim i commovedora que reflexiona sobre el pas del temps i sobre la mort, sobre la memòria i els records. La prosa minuciosa i polida de Banville crea un registre de sensacions i percepcions ple de detalls.