Imma Monsó,
Millor que no m’ho expliquis. Barcelona: La Magrana, 2003. 140 p.
Hacia tiempo que tenía pendiente este libro de la Imma
Monsó, una selección de 6 cuentos sobre la comunicación. En cada cuento se
habla de un aspecto de la comunicación, en la contrasenya y El pes inert d’un
mort y en Millor que no m’expliquis la comunicación entre una pareja, en Els
ignorants la comunicación entre amigas. De los 6 cuentos, 4 me han gusto, pero
los de Zoe hi és, y Els ignorants, nada de nada.
Una obra corta y que se lee muy rápido de una de las autoras catalanas actuales con más proyección.
---
Frases:La contrasenya
-Tu, en canvi, m’escoltes però no em contestes. –Va reflexionar uns segons i va continuar-: Però, ¿saps què? Em penso que és per això que ens entenem tan bé. Igual que no ens avorrim mai junts per què mai no ens divertim junts, tampoc no tenim problemes d’incomunicació per què mai no ens comuniquem. ¿No creus?
Zoe hi és
El pes inert d’un mort
*Troba que les celebracions ajuden a endreçar els sentiments, la generositat, les efusions i les expressions d’afecte, de manera que un no s’hagi de preocupar de manifestar cap mostra de sensibilitat fora dels terminis establerts. Els terminis, li agraden.
*Al començament li costava callar. Ara ja no. Calla tant que de vegades quan obre la boca nota que ha de desenganxar la llengua del paladar de tant de temps que fa que no ha articulat ni una paraula, o que està mig afònica de no parlar.
*Al començament ja va detectar que a ell no li agradava gaire escoltar, que en general no li agradaven les anècdotes i que tampoc no tenia necessitat d’explicar-se ni d’explicar res.
*No es perseverança, és inèrcia.
Els alegres funerals dels parents de Bordeus
Aquell dia, abans de baixar del cotxe, ell li havia fet una mena de confessió: “Saps?”, li va dir. “Ara ja no em canso. Ja no pretenc resultar simpàtic a ningú.” L’Alice es va quedar de pedra en sentir aquesta frase. Va explotar i li va dir: “Papa, si no ho has intentat mai¡”. I es va quedar amb les ganes de dir-li: “I si ho haguessis intentat no te n’hauries pas sortit”, però al seu pare les ironies no li feien ni fred ni calor.
Els ignorants
Millor que no m’ho expliquis
Millor que no mho expliquis són contes sobre la parella, la felicitat, les relacions familiars, lalegria, la malaltia.I sobre el valor de la comunicació oral, sempre falsa, sempre incompleta: «Et queixes quan no et parlo,quan vull parlar no em deixes i quan em deixes parlar no mescoltes », diu ella.«Tu,en canvi,mescoltes pe rò no em contestes », respon ell.Els personatges que habiten aquests contes necessiten explicar-se. Algú els escolta o, més ben dit, fa veure que els escolta. Nhi ha que no escolten per vocació, altres ho fan per afició, per vici o, fins i tot, per deformació professional.Millor que no mho expliquis confirma la qualitat i la maduresa literària dImma Monsó, una narradora sorprenent que pos de manifest, en aquest llibre, lamplitut dels seus recursos expressius, a més duna gran originalitat i un humor excepcional.FINALISTA PREMI LLIBRETER 2003
No hay comentarios:
Publicar un comentario