jueves, 12 de febrero de 2015

Leído: Teràpia de risc de Amalia Lafuente


Amalia Lafuente, Teràpia de risc. Barcelona: Edicions 62, 2013. 480 p.

Para el club de lectura de salud que sigo en la biblioteca del barrio me he tenido que leer, entero, Terapia de riesgo, y la verdad, es que ha sido una cosa pesadisima. De Amàlia Lafuente hace tiempo me leí Código genético, y me desagrado, pero esta nueva novela suya, que está muy bien documentada y es muy divulgativa en cuanta a la parte médica, la verdad es que aprendes bastante sobre medicina genética, pero en la parte narrativa es muy pesada y nada agil, la verdad es que hacía la mitad de la novela dejo de interesarme que le pasaba a Diana y a Mark, sinceramente como si se morían, pero me lo he leído todo, por que quería saber como acababa la novela y por el club de lectura, eso de ir a la tertulia sin leerme el libro, me parece muy feo.
Una novela que no recomiendo.

---
Arran de la desaparició d’un tècnic de laboratori amenaçat de mort, creixen les sospites sobre les activitats irregulars del nou Hospital de la Mediterrània. La Diana és una investigadora mèdica que està casada amb un especialista en cirurgia estètica. El company de laboratori Mark Güner l’arrossegarà a fer recerques de detectiu. Fins on és capaç d’arribar per descobrir la veritat? Les seves indagacions posen en risc la seva desitjada estabilitat profesional i li fan néixer dubtes raonables sobre el seu marit. Qui és l’home amb qui conviu des de fa gairebé vint anys? Abans d’arribar al terrible descobriment, la novel·la fa reflexionar sobre els tortuosos camins de la ciència mèdica, sotmesa a les relacions de poder, i sobre els laberints de l’amor, amb una crítica directa a l’obsessió per l’envelliment i el culte al cos.

Amàlia Lafuente es metgessa i catedràtica de farmacologia a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona. Es dedica a la docència i a la recerca, dirigint tesis doctorals i publicant articles científics i de divulgació. En l’àmbit literari, el 2004 va obtenir el primer premi de guió al Certamen de la Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès, on va seguir cursos de narrativa, i l’any 2006 va ser finalista al premi de narrativa breu Districte V. Així mateix, ha estat guardonada amb el el XVI Premi Literari Ciutat de Badalona de Narrativa i el XXII Premi Països Catalans Solstici d’Estiu del 2009, per la seva primera novel·la, Codi genètic. 

2 comentarios:

  1. Vaig llegir fa temps "Codi genètic" i no no em va desagradar. Actual i entretinguda sense ser, però, una gran novel·la.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Jo també la vaig llegir i em va agradar, per això m'ha decebut tant aquesta novel·la, per què no està a l'altura de la seva obra anterior.

      Eliminar