De Iolanda Batallé hace tiempo me leí "Fare tot el que tu vulguis", y no estuvo mal, aunque no me acabo de convencer. Pero quería una lectura ligera y que fuesen cuentos, con lo que decidí darle otra oportunidad a El límit exacte dels nostres cossos. Se trata de una selección de cuentos breves, sobre la vida cotidiana y que incluye escenas de sexo, de vida y muerte, toda la vida normal y corriente. Especialmente crueles y que me han impactado han sido los dos cuentos finales: L'aprovadora de joguines y Les regles del joc, sólo por estos dos cuentos vale la pena leer este libro. En estos dos cuentos con una lucidez tremenda explica lo que es nuestra vida cotidiana, yo de hecho todavía no los he acabado de digerir, y los volveré a releer de aquí unos días, ya que su crueldad me ha impactado, y cuando hablo de crueldad es por que desmiga nuestra vida ordinaria de una manera excepcional.
Mirando su biografia veo que Iolanda Batallé y yo somos de la misma edad, con lo que aún me ha impactado más estos dos cuentos.
La imagen lateral es de un cuadro de la National Gallery del que uno de los personajes de la obra está obsesionada.
--
Després de l'aclamat debut de Iolanda Batallé amb La memòria de les formigues, arriba el seu esperat nou llibre: històries breus i intenses, com un orgasme, o com la vida.Una noia que té fantasies sexuals amb el dependent libanès de la botiga de queviures; un nen que estimava els tomàquets perquè estimava la Maria; la nena dels cabells rojos; la noia que llegia en veu alta per encàrrec a l'home gegant; el coix que esperava l'arribada d'un altre coix per poder comprar entre tots dos unparell de sabates... Uns relats deliciosos poblats de personatges inusuals, que ens diuen molt de nosaltres mateixos, de la vida que vivim i, sobretot, de la que ens agradaria viure."Avui he vist la terra de les flors. No és aquí ni allà, és per tot arreu. Només cal mirar."Iolanda Batallé Prats (Barcelona, 1971) és llicenciada en Filologia, periodista i màster en direcció d'empreses. Ha colòlaborat en mitjans com El Observador, El Periódico, Diari de Girona, RAC1 i COM Ràdio, entre d'altres. Treballa com a directora editorial de La Galera i professora de l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès i del Master d'Edició de la Universitat Pompeu Fabra. La memòria de les formigues, la seva primera novelòla, va ser acollida amb entusiasme pel públic i per autorsi crítics com Albert Espinosa, Ana María Moix, Gabi Martínez, Ricard Ruíz Garzón, Francesc Miralles, Isidre Grau o Care Santos
No hay comentarios:
Publicar un comentario