Leído: Mitja vida de Care Santos

Mitja vida - Care Santos. Barcelona: Columna, 2017. 387 p.

Por insistencia de mi amiga B. he aprovechado para una obra que tenía pendiente desde hace casi un par de años, y ha valido la pena.
La excusa de una reunión de antiguas amigas de la infancia que pasaron parte de su adolescencia en un internado de monjas en Barcelona sirve para ver como ha evolucionado su vida y para hacer un retrato de la mujer en la España de la dictadura y de la democracia, con temas muy duros como el divorcio, el aborto, la clandestinidad política, etc.
Cada mujer representa un tipo de mujer que ha conseguido salir adelante a pesar de en ocasiones los múltiples problemas.
En un principio quien monopoliza la novela es Olga, y poco a poco se va dando voz a Marta, la hermana gemela, a Lola, a Nina, para acabar con Júlia, la que ha triunfado como mujer independiente y política de izquierdas, a pesar de que su historia es la más dura de todas.
Es una novela entretenida, y que tiene como telón de fondo la boda de Lady Di y el príncipe Carlos de Inglaterra, ya que en ese día es cuando deciden realizar la reunión.
Mi recuerdo de esa boda fue el verlo en las 20 pantallas de televisión que tenía la tienda de electrodomésticos Gausa en la Vía Julia de Barcelona, después de ir a comprar el pan, 3 barras de medio a 90 pesetas, al horno de la señora Marina.

---
Premi Nadal de Novel·la 2017
---
 Tan sols es pot perdonar l'imperdonable. Joan-Carles Mèlich
---
Sumari:
1950
El joc de les penyores
1981
Monopole blanc
Olga
Marta
Lola
Nina
Júlia
Tenebrisme
Robaríeu el marit a una amiga?
Quina nota posaríeu a la vostra vida sexual?
Intermedi breu amb accident i paraula incòmoda
Quina és la decisió més important que heu pres a la vida?
Us podríeu enamorar d'un home més jove que vosaltres?
La lletra petita del contracte, segons la Marta i la Nina
Tisores de brodar
---
Tot estava a punt de canviar per sempre. Però elles no ho sabien...
Una novel·la inoblidable
En ple estiu del 1950 cinc noies adolescents internes en un col·legi de monges juguen MITJA VIDA juntes per última vegada a «Acció o Veritat» o, com elles en diuen, el joc de les penyores. Dues, les bessones Viñó, estan a punt de començar una nova vida, plena d’interrogants, lluny d’allà. L’ocasió és especial i ho saben, però cap d’elles espera que aquesta nit es converteixi en un punt d’inflexió per a algú més i que sense ni tan sols imaginar-ho acabi marcant el seu camí per sempre.
A través de les vides de cinc amigues al llarg de trenta anys, Mitja vida retrata una generació de dones que van haver de construir els seus destins a l’Espanya de la dictadura i la Transició, en un moment en què la hipocresia d’aquells que volien mantenir les formes a qualsevol preu es va enfrontar amb noves mirades sobre l’amistat, l’amor i la llibertat.
Un relat eloqüent i vital sobre com ens afecta el pas del temps, sobre el pes de la culpa i la importància del perdó.
Li vaig dir que no la podia perdonar i que tot allò que m’havia explicat fent veure que estava penedida no em servia de res. Que ningú pot perdonar en nom d’un altre, així que amb el Vicenç hauria d’arreglar-ho d’una altra manera. Que el perdó no és un intercanvi, sinó un do. Un do que es dóna de franc i que no té cap lògica, per això ningú no pot comprar-lo. Si es comprés, li vaig dir, deixaria de ser autèntic perdó i esdevindria una altra cosa. Aquesta és la raó, vaig dir-li, per la qual no estava en la meva mà fer allò que ella volia. Només podia oferir-li la meva compassió o, encara millor, el meu oblit.