Mostrando entradas con la etiqueta Marta Rojals. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Marta Rojals. Mostrar todas las entradas

viernes, 22 de enero de 2016

Leído: No ens calia estudiar tant de Marta Rojals

Marta Rojals, No ens calia estudiar tant. Carcaixent: Sembra Llibres, 2015. 255 p.

De Marta Rojals me he leído sus dos obras principales "Primavera, estiu, etc" y "L'altra", y aprovechando la oportunidad que estaba disponible en una biblioteca que utilizo de tanto en tanto, decidí leerlo.
Esta obra es una recopilación de los artículos períodisticos publicados por la autora en el diario digital Vilaweb durante los últimos 5 años, están ordenados en diferentes temas (abajo en el sumario se puede ver), y dentro de cada tema o capítulo el orden es aleatorio, y no cronológico.
Ya el título del libro es una declaración de principios de que va la obra, "no nos hacía falta estudiar tanto", en clara referencia de que a pesar de nuestra cantidad de estudios ingentes que poseemos, encontrar trabajo bien remunerado es casi casi un sueño. Los artículos se mueven en este sentimiento de desasosiego y pesimismo, donde los padres, que hicieron todo lo posible para que pudiéramos estudiar, creyendo que así tendríamos trabajos bien remunerados, ahora continúan siendo la tabla de salvación económica de muchos casos.
Algunos de los artículos ya los había leído y aún así el sentimiento de tristeza por esta situación social es grande.
Después de esta obra necesito algo más alegre y optimista, a pesar de que se que este libro refleja una parte de la sociedad actual.

---
Sumari:

Pròleg
Game Over
Això m'ho porta la dona
Violadors de l'ordre i la llei
L'idioma dels unicorns
La mesura de la civilització


---
«El pròxim sopar d’amics és en un pis compartit, i cap no baixem dels trenta-cinc. Cadascú posa un plat a taula, i ja ningú no se’n fot de qui ha portat l’amanida d’enciam. Mentre caragolem picadura als balcons, ens demanem els uns als altres com et va, si encara fas d’això o d’allò altre, si saps d’algú que necessiti algú per fer el que sigui. Perquè ha arribat un punt que demanar de fer allò que vam estudiar ja ens sembla un vici d’aburgesats, un excés de pedanteria que ens hem de fer perdonar. O almenys això ens volen fer creure.»

A No ens calia estudiar tant, Marta Rojals ens retrata la precarietat, la incertesa o la vulnerabilitat que han marcat la generació que va créixer en la societat de la bombolla. Però també les misèries i esperances d’una època de crisi. La seva particular mirada ens fa riure, indignar-nos i emocionar-nos amb els retalls de vida que cada setmana publica aVilaweb. Petites joies escrites amb l’astúcia i la ironia que l’han convertida en una de les veus més celebrades de la literatura actual.

El llibre No ens calia estudiar tant de Marta Rojals ja és una de les sensacions d’aquesta primavera. Aquest Sant Jordi ha estat el 3r llibre més venut de no ficció segons el llistat definitiu publicat avui pel Gremi de Llibreters de Catalunya. Tota una alegria per a una editorial jove i independent com la nostra. Des de Sembra Llibres volem agrair-vos el vostre suport i complicitat, i expressar la nostra enhorabona a l’autora, a Vilaweb i a totes les persones que han participat en l’elaboració d’aquest llibre.

El llibre No ens calia estudiar tant de Marta Rojals ha estat un dels guanyadors del premi La Llança de Sant Jordi que cada any organitza Òmnium Cultural i l’Associació d’Editors en Llengua Catalana. En aquest premi, els lectors voten quin llibre serà el més recomanat a Sant Jordi. Marta Rojals ha guanyat en la categiria de no ficció. El premi el va recollir Assumpció Maresma, editora de Vilaweb en la Festa La Llança que es va celebrar el passat dilluns 21 a la Fàbrica Moritz de Barcelona.

martes, 23 de diciembre de 2014

Leído: L'altra de Marta Rojals


Esta novela de Marta Rojals, fue una de las más vendida en Barcelona durante esta primavera/verano, y al final después de mucho perserguirla he conseguido leerla. Explica la historia de Anna, una joven con una vida familiar infantil un poco desastre y que gracias a Manel tiene ahora una vida normal, pero que tiene la crisis de los 40, y toma unas cuantas decisiones, en algunos casos equivocadas, pero todo va aderazado con el problema que le supone tener a la cuñada instalada en casa.
A lo largo de toda  novela te va dejando con muchas dudas y el último capítulo todo se revela y todas las dudas se aclaran, y eso hace que tengas que volver a leer ciertos capítulos gracias a la nueva información.
Me ha gustado mucho, y la recomiendo por que para ser la segunda novela de esta joven escritora está muy bien.
---
L Anna, Annona, Nona. Dissenyadora gràfica per accident, autònoma de la vida, introspectiva, sempre calculant, equilibrant la balança, posant el comptador a zero per continuar endavant. I en Manel, Nel, Nelet, la seva parella, tan a prop i tan lluny, tanta necessitat i tanta ràbia soterrada. És fàcil que les coses canviïn de sobte, i a la Barcelona d'avui això no és una excepció: una inquilina imprevista, una família que exigeix, la crisi que ofega, una transformació vital que s imposa. Com serà que l Anna pugui equilibrar les coses, recalcular la trajectòria, continuar amb la seva vida cuirassada? Si és que pot, perquè aquests no són els únics canvis inesperats que s acosten.