Lo vi por casualidad en la biblioteca, y dado que lo escucho cada sábado y cada domingo y su actitud y su voz me gusta mucho, decidi cogerlo para leerlo, y ha sido una pequeña decepción. Creía que sus cuentos serían más originales, pero la mayoría son protagonizados por hombres que explican sus batallitas de cuarentones, tipo Jordi Puntí, pero sin su garra. El título es del primer cuento de la obra.
Jordi Llavina (Gelida, 1968) és llicenciat en filologia catalana i treballa com a periodista. Ha publicat els llibres de poemes La corda del granxador (2006) i Diari d'un setembrista (2007).
Una mirada lúcida i nostàlgica sobre la complexitat de les relacions personals de la mà d’un dels millors narradors joves del nostre país.
Amb un domini fascinant del llenguatge, l’autor es passeja pels racons recòndits de les relacions humanes més personals i ens els descriu amb minuciositat i una gran dosi de lirisme, talment com si ens passessin la pel·lícula de la nostra vida per davant i la poguéssim tornar a olorar, sentir i degustar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario