Hubo una temporada que me leí practicamente todo, todo y todo de Jorge Bucay, y cuando el otro día en la Biblioteca ví este pequeño ejemplar de la editorial Comanegra, decidí leerlo.
Esta obra de ficción bajo la apariencia de cuento intenta explicarnos la diferencia entre la tristeza y la ira y la pena, y cómo las confundimos a menudo.
La historia es muy tierna, y te hace reflexionar sobre situaciones similares, lo que pasa es que para trabajar este tema, tiene que haber detrás un buen profesional psicológo.
---
Amb aquest llibre, t'adonaràs que descobrir els teus veritables sentiments és la clau per a ser més feliç.
Explica Jorge Bucay que darrere la irritació de moltes persones sovint hi trobem una tristesa profunda. Una aflicció disfressada de ràbia i incapaç d'aflorar, que ens confon i ens fa sentir furiosos. Però si ens prenem el temps suficient, podrem adonar-nos que les emocions no són sempre com semblen i que potser, quan creiem estar enfadats, el que amaguem és precisament la pena. En aquesta faula, plena de realitat i tendresa, Jorge Bucay ens relata la història de l'àvia de la Marina, una dona amb un caràcter agre i el cor endurit que, des de fa anys, transforma el dolor per una pèrdua en un enuig permanent. Jorge Bucay ens ofereix, una vegada més, una lliçó vital imprescindible i ens proposa una pauta clara. Descobrir els nostres sentiments veritables és la clau per a ser més feliços.
Lo he leído en castellano. Bucay es uno de los pocos o tal vez el único autor de este tipo de libros que me gusta, pues generalmente son tostones y están llenos de palabrería.
ResponderEliminarUn besito.