Mostrando entradas con la etiqueta Jenn Díaz. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Jenn Díaz. Mostrar todas las entradas

jueves, 26 de octubre de 2017

Leído: Vida familiar de Jenn Díaz


Vida familiar - Jenn Díaz. Barcelona: Proa, 2017.187 p.


De Jenn Díaz poco a poco voy leyendo casi toda su obra, en este caso se trata de la selección de cuentos ganadores del Premi Mercè Rodoreda 2016. 
En casi todos ellos se habla desde un punto de vista femenino, y explica pequeñas anecdotas de la vida cotidiana.
A medida que iba leyendo pensaba a menudo en la obra de Mercè Rodoreda en su monologo interior y cómo Jenn Díaz hace una cosa parecida.
Algunos cuentos me han gustado mucho, como el de "La decisió", en cambio otros me han parecido muy, muy tristes como el de "La bicicleta".
Continuaré leyendo a Jenn Díaz.
---Sumari:La decisióEl desordreLa burguesiaEl padrastreL'homeLa motoLa mortEl ballLa nitLa bicicletaL'errorEl dolLa visitaLa vergonyaEl fàsticEl sanatori


---
Les històries de Jenn Díaz esclaten en la quotidianitat més pròxima: una nena que se separa de la seva mare com ho faria d’un amant, l’adolescent que viu el primer amor i la primera mort alhora, la mare sola davant el nen amb por, la noia que no entén la germana que ja no viu a casa, una festa d’aniversari, la nòvia secreta del pare... D’aquests personatges familiars, l’escriptora en capta els instants on es produeix una ruptura, una ferida, una il·luminació. Amb una escriptura a cau d’orella, fa un mapa de les relacions de família, l’herència emocional que salta de generació en generació, la incomunicació diària i també la inseguretat davant d’una vida que de vegades ofereix massa camins.

miércoles, 23 de diciembre de 2015

Leído: Mare i filla de Jenn Díaz

Jenn Díaz, Mare i filla. Barcelona: Amsterdam, 2015. 187 p.

En diferentes suplementos que voy leyendo, siempre van diciendo que Jenn Díaz es una de las mejores escritoras jóvenes que hay en estos momentos, y cómo que también está entre las que más venden, decidí leer "Mare i filla".
Esta novela ambientada en una pequeña población mediterranea, y ambientada en una época sin demasiadas invenciones tecnológicas, a veces crees que es en la década de los ochenta otras veces en el siglo pasado, es una novela atemporal.
Y leyéndola he tenido la sensación de estar leyendo una novela de Merce Rodoreda, por su simbología y por determinadas situaciones.
La novela explica la vida de mujeres, Glòria, la matriarca, Dolors, la cuñada soltera, y las hijas de Glòria, Natalia y Angela, tras la muerte de Angel, el padre, marido y hermano, y cómo a pesar de todo la vida continua.

A pesar de que es una novela que está bien, no me ha acabado de convencer la trama argumental y que todo en conjunto sea tan triste, y cómo la idea final es que la vida es tan triste.

---
La primera novel·la de Jenn Díaz escrita en català, un esdeveniment literari. Una autora d’univers personalíssim, mescla d’allò més íntim i allò més universal, que arrela en la tradició de les millors escriptores de la literatura moderna: Ginzburg, Woolf, Martín Gaite...

Aquesta és una novel·la coral sobre les coses que són la vida. Sobre els lligams familiars, les cambres pròpies, les cases amb jardí i les cases en penombra. Sobre els mons masculins habitats per dones i les frases fetes que els expliquen i els perpetuen. Sobre les mares, les filles, les germanes i les paraules i els silencis que les apropen o les separen.