Me leí el anterior libro de Teresa Muñoz y me gusto mucho, y cuando mi hermana me dejo este, no dude en leerlo.
Se trata de una novela ambientada en Barcelona, en dos períodos concretos, la de la postguerra del barrio gótico y la Barcelona actual, y como eje las mujeres de una misma familia, que sufren de amores, de desamores, y de vivencias trágicas.
Me ha gustado por qué se nota el punto de vista femenino de los personajes, y por los destellos de esperanza de una de las protagonistas que se escapan por una desgraciada muerte, y que te hace reflexionar sobre las oportunidades perdidas.
Una novela muy amena para descubrir un nuevo rinconcito de Barcelona
---
Amb un talent literari fora de tot dubte, Teresa Muñoz ens trasllada del present a la Barcelona de la postguerra per denunciar un crim, reflex d’una època i unes condicions d’injustícia social que van mutilar les esperances de molta, massa gent. Literatura d’alta volada, un crit de protesta, un homenatge.
L’Àngela, una escriptora que està a punt de fer els cinquanta, posa per primera vegada els peus en un pis que ha heretat de la seva mare, en ple barri Gòtic, el barri on ella va créixer i que ara veu transformat. Dins d’aquella casa tot està com fa més de sis dècades: els mobles, els llibres, els quadres, la roba, les fotografies de gent que no coneix... No sap per què la Quima el va voler conservar d’aquesta manera durant tota la vida, ni qui havia viscut allà, de qui eren aquelles coses, i ho intentarà esbrinar mentre n’escriu una novel·la.
La descoberta d’aquest espai ajudarà també l’Àngela a fer un pas definitiu en la seva lluita diària: aconseguir que l’Andreu deixi de dominar la seva vida.
Amors frustrats, passions prohibides, pecats inconfessables i una època molt fosca de la nostra història es donen cita en una novel·la intrigant i commovedora que desplega els seus secrets com petites nines russes.
Angela, Quima, Virtudes, Zofia, Julià, Esteve
No hay comentarios:
Publicar un comentario