Leído: Visc, i visc, i visc : disset topades amb la mort de Maggie O'Farrell

Visc, i visc, i visc : disset topades amb la mort - Maggie O'Farrell ; traducció de Marc Rubio. Barcelona: L'Altra, 2019. 247 p.

De Maggie O'Farrell cogí de la biblioteca del barrio La desaparición de Esme, pero me encontró en una época que no quería leer libros tan gruesos y lo dejé. Pero volví a darle una oportunidad a O'Farrell y me ha gustado mucho.
En unos cuantos cuentos, casi unos 17 la autora nos explica su biografia de una manera atipica, y la vamos conociendo como niña, joven, adulta, madre, profesional y la vamos amando, odiando, compadenciendo, entristenciendonos y alegrandonos por le que pasa a ella y a su familia.
Según el catálogo de bibliotecas de la Diputación de Barcelona la materia es "autobiografia de Maggie O'Farell" totalmentede acuerdo y "experiencias cercanas a la muerte", de acuerdo hay un par de episodios que hablan del tema, pero de aquí a ponerlo como tema principal, creo que va unos cuantos pasos.
---

Una malaltia infantil de la qual els metges deien que no es refaria mai. La necessitat adolescent de fugir que per poc no acaba en desastre. Una trobada terrorífica en un camí perdut de les muntanyes. Un part mal gestionat en un hospital sense prou personal.

Visc, i visc, i visc és un llibre de memòries, però un llibre de memòries peculiar: Maggie O’Farrell hi narra disset moments en què la seva vida va córrer perill i va estar a punt d’escapar-se-li entre els dits. Són disset escenes, disset vinyetes tenses, viscerals i plenes de vida, en les quals retrobem l’autora en diferents etapes vitals, amb diverses mentalitats, i en diversos llocs del planeta: és filla, i estudiant, i oficinista; és mare, viatgera, escriptora; ara està enamorada, ara amb el cor trencat, o solitària, rebel, angoixada, espantada o decididíssima. I, més enllà de les seves experiències esplèndidament narrades, el llibre ens interpel·la profundament: què faríem si la nostra vida estigués en perill? Com reaccionaríem? I què estaríem disposats a perdre, o a donar a canvi? Visc, i visc, i visc és alhora un recordatori de la fragilitat i la vulnerabilitat de l’existència i un cant lluminós a la vida, a no deixar-nos perdre, ni vèncer per l’adversitat, i aprofitar cada minut i cada batec. A fons.