Libro leído para el Club de Lectura del Memorial Democràtic.
Una novela sobre la que le paso a los jóvenes que participaron en la Guerra Civil Española y se tuvieron que exiliar a Francia, y como lo han vivido la familia y especialmente los hijos.
La novela narrada desde el punto de vista de la hija es el contrapunto de las vivencias del padre.
---
Menció especial Premi Llibreter 2019.
Premi Ciutat de Barcelona 2019 a la millor obra d’Assaig, Ciències Socials i Humanitats
20è Premi Amat Piniella a la millor obra narrativa de temàtica social contemporània
Premi Serra d’Or 2020 a la millor novel·la
---
La filla regularment fa les maletes i se’n va, cap a un país nou on potser arribarà a sentir-se a casa. Però no: un instint l’empeny a refusar la vida sedentària. Sembla que fugi. ¿De què?
Aquesta pregunta es converteix en el seu fil d’Ariadna. A dins del laberint hi ha un pare a qui adora i el passat –aquest temps en què el pare era un nen, i un soldat, i travessava fronteres abans d’atracar en una ciutat que no seria mai seva. La ciutat on ella ha nascut.
Fugir era el més bell que teníem és un homenatge a aquest pare i un viatge de Barcelona a Toronto, buscant rastres de vides nòmades. Marta-Marín-Dòmine els segueix amb la sensitivitat d’un caçador i toca amb els dits una veritat desconcertant: que els records dels altres –això que anomenem memòria– són el país on residim.
Premi Ciutat de Barcelona 2019 a la millor obra d’Assaig, Ciències Socials i Humanitats
20è Premi Amat Piniella a la millor obra narrativa de temàtica social contemporània
Premi Serra d’Or 2020 a la millor novel·la
---
La filla regularment fa les maletes i se’n va, cap a un país nou on potser arribarà a sentir-se a casa. Però no: un instint l’empeny a refusar la vida sedentària. Sembla que fugi. ¿De què?
Aquesta pregunta es converteix en el seu fil d’Ariadna. A dins del laberint hi ha un pare a qui adora i el passat –aquest temps en què el pare era un nen, i un soldat, i travessava fronteres abans d’atracar en una ciutat que no seria mai seva. La ciutat on ella ha nascut.
Fugir era el més bell que teníem és un homenatge a aquest pare i un viatge de Barcelona a Toronto, buscant rastres de vides nòmades. Marta-Marín-Dòmine els segueix amb la sensitivitat d’un caçador i toca amb els dits una veritat desconcertant: que els records dels altres –això que anomenem memòria– són el país on residim.
🎄 🎅🎅 Blues Hendrix les desea unas Felices Fiestas! 🎅🎅 🎄
ResponderEliminar¡Hola Encanto! formo parte de la iniciativa 'Seamos Seguidores'.
Ya te sigo de vuelta. Tienes un excelente contenido.
Mi blog es: blueshendrix.blogspot.com
Un saludo ¡Nos leemos!