Leído: Demà, i demà, i demà de Gabrielle Zevin

Demà, i demà, i demà - Gabrielle Zevin ; traducció de l'anglès d'Ernest Riera. [Barcelona] : Edicions del Periscopi, febrer del 2023. 531 p.

Todo el mundo hablaba maravillas de este libro, y para Sant Jordi me lo regalaron y en mi primera semana de vacaciones me lo leí.

Y lo siempre, si todo el mundo dice que es magnifico, pues a mi no me lo parece tanto.

La historia de amistad entre Sam y Sadie, a través de los años, me ha gustado y permite conocerlos de niños, y de jóvenes, y de personas adultas, y todo con el trasfondo de los videojuegos, un tema que conozco poco.

Me recordo mucho a la novela de Hanya Yanagihara, Tan poca vida, sin ser tan dura y tan larga, pero mientras iba leyendo en todo momento tenía esta sensación.

Creo que esta novela me hubiese gustado mucho más hace unos años, a lo mejor me coge mayor.

---

Des de ben petits, en Sam i la Sadie comparteixen l’afició pels videojocs. Allà hi experimenten la llibertat i l’alegria que els manca al món real, on senten que no acaben d’encaixar. Quan es retroben anys més tard, decideixen apostar pels seus somnis i viure de la creació d’aquests universos fantàstics i imaginaris sense preveure, però, que ben aviat s’enfrontaran a un èxit imprevist i imparable que posarà en dubte la naturalesa de la seva relació. Aquesta és la història dels mons que construeixen els dos amics, perfectes però irreals, i també de la impossibilitat per adaptar-se a la ferocitat del que comporta el triomf: els diners, la fama, les identitats qüestionades i la tragèdia.