I si aquí no acaba tot? es un álbum ilustrado que convierte la experiencia de la muerte en un viaje íntimo y luminoso, visto desde la mirada de un niño que intenta entender qué significa que alguien “ya no esté”. A través de Leo, su protagonista, el libro transforma el miedo y la confusión iniciales en una forma serena de esperanza, como si el vínculo con la persona perdida se redistribuyera en los recuerdos, los gestos cotidianos y las pequeñas señales que deja la vida.
Dausà construye un relato breve, de tono poético y muy oral, que parece susurrado al oído, sin esconder el dolor pero evitando el dramatismo, de manera que el duelo infantil se vuelve nombrable y compartible dentro de la familia. Las ilustraciones de Giselfust acompañan este tránsito con una paleta suave y escenas que alternan la oscuridad de la ausencia con espacios abiertos y luminosos, como si el libro invitara a mirar “más allá” sin renunciar a lo que aún tenemos entre manos.
El resultado es un cuento delicado, pensado para leerse juntos, que abre preguntas más que imponer respuestas, y que sugiere que quizá la vida no se interrumpe del todo cuando alguien muere, sino que cambia de forma y sigue resonando en quienes recuerdan y aman.
---De vegades pensem que la vida és com un llibre i té un principi i un final, però... i si aquest llibre forma part d'una col·lecció? I si la vida no s'acaba quan ens diuen que s'acaba? Aquesta és la història del Drac, un nen que enyora algú estimat i que, si bé sap que a vegades hi ha coses a la vida que costen d'entendre, troba respostes a algunes de les seves preguntes.
Un àlbum preciós de Joan Dausà, amb il·lustracions de Gisel Fust. Un conte bonic i delicat que tracta sobre el pas per la vida, que, per cert... i si no s’acaba quan diuen que s’acaba?
«Parlo molt de la mort perquè forma part de la vida.» Joan Dausà
Joan Dausà ens sorprèn aquest cop no amb una de les seves cançons, sinó amb un conte que ens obre la porta a reflexionar sobre un moment complicat pel que tots hem de passar algun cop: l’enyor d’algú que ja no hi és en aquesta vida.
És inevitable fer-se preguntes, moltes de les quals no tenen resposta, ni tan sols els pares la tenen, però, malgrat la dificultat de la situació, hi ha una escletxa, un lloc on es produeix una connexió màgica amb els que ja no hi són.
El Drac, el nen protagonista d’aquesta història, passa per aquest procés amb sorpresa i incertesa i experimenta sensacions que es transformen en esperança, llum i serenitat.
Un conte que, a més d’acompanyar les famílies que passin per un moment de pèrdua, interessarà a les persones que creguin que fins tot #en situacions complicades# cal apostar per mirar amb els ulls del cor.
Un àlbum preciós de Joan Dausà, amb il·lustracions de Gisel Fust. Un conte bonic i delicat que tracta sobre el pas per la vida, que, per cert... i si no s’acaba quan diuen que s’acaba?
«Parlo molt de la mort perquè forma part de la vida.» Joan Dausà
Joan Dausà ens sorprèn aquest cop no amb una de les seves cançons, sinó amb un conte que ens obre la porta a reflexionar sobre un moment complicat pel que tots hem de passar algun cop: l’enyor d’algú que ja no hi és en aquesta vida.
És inevitable fer-se preguntes, moltes de les quals no tenen resposta, ni tan sols els pares la tenen, però, malgrat la dificultat de la situació, hi ha una escletxa, un lloc on es produeix una connexió màgica amb els que ja no hi són.
El Drac, el nen protagonista d’aquesta història, passa per aquest procés amb sorpresa i incertesa i experimenta sensacions que es transformen en esperança, llum i serenitat.
Un conte que, a més d’acompanyar les famílies que passin per un moment de pèrdua, interessarà a les persones que creguin que fins tot #en situacions complicades# cal apostar per mirar amb els ulls del cor.
No hay comentarios:
Publicar un comentario