Leído para el club de lectura de Mercè Rodoreda.
Una de las novelas más intensas de Mercè Rodoreda: la historia de Cecília Ce, una mujer marcada por el abandono, la soledad y la búsqueda de identidad en una Barcelona gris y hostil. A través de una voz contenida y muy personal, Rodoreda convierte una vida dura y fragmentada en una reflexión sobre la fragilidad, el deseo y la resistencia.
La novela destaca por su simbolismo, por la fuerza de su protagonista femenina y por la manera en que la ciudad refleja el mundo interior de Cecília. Es una lectura breve en extensión, pero muy densa en matices, con esa mezcla de belleza y tristeza tan característica de la autora
---Premis Premi Sant Jordi 1966, Premi de la Crítica 1967, Premi Ramon Llull 1969
La història d’una noia que abandona l’agulla per fer senyors i que no deixarà mai la prostitució, ni tan sols quan té diners i una torre plena d’estàtues.
Cecília Ce camina i camina per Barcelona. ¿Què busca? Rodoreda ho sabia, moltes de les seves lectores també: la seva identitat perduda però també les seves fantasies sexuals, perquè com diu Stefanie Kremser al postfaci: “els homes i les dones, com que no tenim remei, ens fem servir els uns als altres. Que l’ús i l’abús —si cal— siguin mutus.”
Un viatge al fons de la nit, una exploració de la intempèrie d’una Barcelona on unes cames pertorben els homes allà on passen: per la Rambla on tot comença, per l’Eixample on és engabiada en un pis, per les barraques del Carmel on es despulla entre una xapa de zenc i un paraigua de seda… Una de les peces més fortes de l’obra rodorediana.
Aquesta nova edició ve amb un postfaci de l’autora de Si aquest carrer fos meu, Stefanie Kremser. Amb una fotografia a la guarda de la vedet Lilly von Karachi, en qui Rodoreda va veure la seva Cecília Ce en un catau del Paral·lel.
No hay comentarios:
Publicar un comentario