Leído: Jardi vora el mar de Mercè Rodoreda

Jardí vora el mar - Mercè Rodoreda ; amb un postfaci de Toni Sala. Barcelona : Club Editor, juny del 2023. 256 p.

Leído para el club de lectura de Mercè Rodoreda.

Una novela breve y muy sugerente de Mercè Rodoreda que retrata, a través de la mirada de un jardinero, seis veranos en una torre burguesa junto al mar, con una atmósfera de belleza, nostalgia y decadencia.

La fuerza del libro está en su voz narrativa: un testigo discreto, observador y muy humano que describe el jardín, las relaciones sociales y los conflictos íntimos con una prosa clara y delicada.

Rodoreda combina la luz veraniega con tensiones de fondo, amores efímeros y una sensación de fracaso que va creciendo poco a poco.

---

"Jardí vora el mar" són sis estius, una infinitat de plantes... La veu que hi parla és la del jardiner d’una casa rica d’estiueig que observa la vida que l’envolta: la del jardí i la dels amos de la casa, amb els amics de cada any, les festes extravagants, el servei podrit de xafarderies, els animals més o menys domèstics que els entretenen i uns nous veïns que remouran el passat i posaran en marxa tot un drama sentimental.

Leído: El carrer de les camèlies de Mercè Rodoreda

El Carrer de les Camèlies - Mercè Rodoreda ; amb un postfaci de Stefanie Kremser. Barcelona : Club Editor, juliol de 2020. 252 p.

Leído para el club de lectura de Mercè Rodoreda.

Una de las novelas más intensas de Mercè Rodoreda: la historia de Cecília Ce, una mujer marcada por el abandono, la soledad y la búsqueda de identidad en una Barcelona gris y hostil. A través de una voz contenida y muy personal, Rodoreda convierte una vida dura y fragmentada en una reflexión sobre la fragilidad, el deseo y la resistencia.

La novela destaca por su simbolismo, por la fuerza de su protagonista femenina y por la manera en que la ciudad refleja el mundo interior de Cecília. Es una lectura breve en extensión, pero muy densa en matices, con esa mezcla de belleza y tristeza tan característica de la autora

---
Premis Premi Sant Jordi 1966, Premi de la Crítica 1967, Premi Ramon Llull 1969

La història d’una noia que abandona l’agulla per fer senyors i que no deixarà mai la prostitució, ni tan sols quan té diners i una torre plena d’estàtues.

Cecília Ce camina i camina per Barcelona. ¿Què busca? Rodoreda ho sabia, moltes de les seves lectores també: la seva identitat perduda però també les seves fantasies sexuals, perquè com diu Stefanie Kremser al postfaci: “els homes i les dones, com que no tenim remei, ens fem servir els uns als altres. Que l’ús i l’abús —si cal— siguin mutus.”

Un viatge al fons de la nit, una exploració de la intempèrie d’una Barcelona on unes cames pertorben els homes allà on passen: per la Rambla on tot comença, per l’Eixample on és engabiada en un pis, per les barraques del Carmel on es despulla entre una xapa de zenc i un paraigua de seda… Una de les peces més fortes de l’obra rodorediana.

Aquesta nova edició ve amb un postfaci de l’autora de Si aquest carrer fos meu, Stefanie Kremser. Amb una fotografia a la guarda de la vedet Lilly von Karachi, en qui Rodoreda va veure la seva Cecília Ce en un catau del Paral·lel.

Leído: La meva Cristina i altres contes de Mercè Rodoreda

La Meva Cristina i altres contes - Mercè Rodoreda ; pròleg de Joaquim Molas. Barcelona : Edicions 62, 2002. 154 p. 

Leída para el club de lectura de Mercè Rodoreda.

Conjunto de narraciones breves en las que Mercè Rodoreda teje un mundo al margen de la realidad cotidiana, poblado de personajes solitarios, marcados por la muerte, la locura y la fantasía. Cada historia se reduce a una situación casi onírica, donde lo crudo de la vida se mezcla con el lirismo y el simbolismo, especialmente a través de la naturaleza, la luna y el mar.

En el relato que da título al libro, la figura de Cristina encarna una especie de mito doméstico: una mujer que vive como engullida por su propia historia, atrapada entre la rutina y un deseo inquieto que nunca se resuelve plenamente. El resto de los cuentos prolonga este tono, explorando la soledad, la violencia psicológica y esos pequeños dramas que, contados en clave de cuento moderno, adquieren una dimensión casi mítica. La reedición de Edicions 62, con prólogo de Joaquim Molas, resalta precisamente este salto de Rodoreda hacia un relato más libre, sugestivo y universal, que renueva el género del cuento catalán.

---
En tres o quatre anys (1960-1963), sola a Ginebra, Mercè Rodoreda va crear les obres més importants de la seva carrera: La plaça del Diamant, «Flors», La mort i la primavera i un recull extraordinari de narracions: La meva Cristina i altres contes. Aquesta nova edició és la primera que incorpora al final, per expressa voluntat de l’autora, el conte «Semblava de seda», escrit deu anys més tard. Els contes d’aquest volum mostren una voluntat de renovar el gènere. L’escriptura, treballada i intensa, i una imaginació poderosa donen com a resultat uns contes d’abast universal que s’allunyen de la crònica i del realisme estricte i conviden el lector a universos singulars.

Leído: La plaça del Diamant de Mercè Rodoreda

La Plaça del Diamant - Mercè Rodoreda. Barcelona : Club Editor, 2016. 286 p.

He leído La plaça del Diamant dos o tres veces, en diferentes momentos de mi vida, y tengo diferentes percepciones de la novela, en función de mi momento vital, pero aun así un sentimiento que persiste es que Natalia es un poco tonta, seguramente hay gente que me diria que es una mujer de su tiempo y que se deja llevar, pero no puedo evitar pensarlo.

Toda su vida se reproduce según los cánones de la época, galantea con chicos, se casa, tiene hijos, padece hambre, padece una guerra, enviuda, se recasa, y vive en teoría feliz, con un buen hombre, que hace de padre de sus hijos y que a ella la trata como una señora, y aun así Natalia nunca es feliz, le falta algo, y no es la madre que se le murió cuando era pequeña.

Me ha vuelto a gustar porque explica una parte de la historia de Barcelona que me parece muy interesante.

---

La vida de Natàlia es capgira quan coneix en Quimet: el seu nom canviarà i passarà a dir-se Colometa, i la seva petita vida personal, plena de maldecaps, es barrejarà amb els grans esdeveniments col·lectius que sacsegen la societat catalana del primer terç del segle xx: la República, la guerra, la postguerra. Colometa en viu les conseqüències, sola i amb els seus dos fills, fins que, en un procés d'alliberament del passat i de reconciliació amb un present ple de mancances, recupera la seva pròpia identitat.

Leído: Viatges i flors de Mercè Rodoreda

Viatges i flors - Mercè Rodoreda.  Madrid: Nordica, 2020. 69 p.

Leído por ser una de las pocas obras de Mercè Rodoreda que me faltaba por leer.

Dividido en dos partes, en la de "Flors" habla de la pasión de Rodoreda por las flores y en la de "Viatges" de sus viajes y de su necesidad de huir.

Se trata de un libro diferente de las novelas de Rodoreda y que sirve para conocerla de una manera más intima.

---

En aquesta nova edició dels textos preciosos i enigmàtics que componen Viatges i flors hem volgut retre un homenatge a Mercè ¡Rodoreda a través dels ulls de l’il·lustrador Bernat Cormand. Us proposem una nova lectura de la celebrada autora catalana. Els dos reculls de narracions de Viatges i flors han estat escrits en dues etapes i d’una manera molt diferent l’un de l’altre. Flors de debò va durar una eternitat i va ser escrit a Ginebra. Flors estranyes, insòlites, una flora bellíssima que a l’autora ¡li anava esdevenint natural. Ara naixia una flor de debò, més endavant naixia una altra flor de debò. El recull no es va donar per enllestit fins al cap d’un parell d’anys i va ser tancat en un calaix. En canvi, Viatges a uns quants pobles va ser escrit a Romanyà de pressa i no fa gaire temps. Són misteris de la creació impossibles d’elucidar. D’aquestes narracions n’hi ha de patètiques, de divertides: totes, però, malgrat l’humor i tanta fantasia, reflecteixen la vida, la inutilitat de l’existència, la lluita per subsistir. Una fugida de la realitat —segons J. M. G. Le Clézio: «La réalité n’a pas tellement d’importance, ce qui compte, ce sont les mouvements venus de l’intérieur, les pulsations qui sortent du tréfonds»— és, sempre, un encarament de l’escriptor amb la seva realitat, és profunda. La impressió general que es desprèn d’aquest petit llibre és que al llarg d’aquestes narracions l’autora no ha trobat altra cosa que ella mateixa. En Flors de debò la seva passió per les flors amb tot el que hi ha d’essencial en les flors; en Viatges a uns quants pobles, que ha tret flors del calaix que eren tancades, la seva necessitat de fugir. En el fons del fons aquest llibre no és altra cosa que un somriure.

Leído: En el tren i altres contes de Merce Rodoreda

Me he leído prácticamente todo de Mercè Rodoreda, y cuando los FGC regalaron esta obra, la conseguí y la leí. Con Rodoreda tengo una relación un poco especial, por una parte me gusta su obra, pero a raíz de leer una biografía suya, me dí cuenta que fue una persona espantosa, y muy egoista, y eso hizo que dejará de valorarla tanto. Y también decidi dejar de leer biografias, por que poca gente se salva en una biografia y prefiero pensar que "todo er mundo es güeno".

Como toda la obra de Rodoreda son cuentos tristisimos sobre las mujeres, que alguno ya había leído.

Sólo recomendable para acerrimos lectores de la Rodoreda.


FGC obsequiarà els seus clients amb un recull de contes de Mercè Rodoreda per celebrar Sant Jordi. Enguany, l'obra escollida és una tria de contes de Mercè Rodoreda concebuda expressament per a l'ocasió titulada 'En el tren i altres contes', una publicació d'edició pròpia amb la col•laboració d'Edicions 62 i Alstom. El llibre serà distribuït entre les línies Barcelona-Vallès, Llobregat-Anoia, Lleida-La Pobla de Segur, les línies del cremallera de Montserrat i de Vall de Núria i la línia del Tren del Ciment, fins que s'exhaureixin els 15.000 exemplars editats.

Per quart any consecutiu, FGC regala un llibre als seus clients per Sant Jordi. L'obra d'aquest any, és un recull de contes de Mercè Rodoreda concebut expressament per a l'ocasió i titulat 'En el tren i altres contes'. És la contribució de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya a la celebració del centenari del naixement de l'autora catalana de més ressò internacional, coincidint amb la clausura dels actes commemoratius que s'han organitzant darrerament al voltant de Rodoreda i de la seva obra.

'En el tren i altres contes'
Igual que la resta de volums d'aquesta col·lecció, 'En el tren i altres contes' presenta un contingut molt adequat per poder ser llegit en desplaçaments de curta durada. És una tria de 8 contes de Mercè Rodoreda on queda representada tota la trajectòria de maduresa de l'autora. Les dues peces que obren la selecció 'En el tren' i 'La sang' pertanyen a 'Vint-i-dos contes' (1957), el llibre amb què l'autora va reprendre el contacte amb la literatura i amb els seus lectors després de la guerra. També hi ha textos dels seus dos llibres més importants en el terreny de la narrativa curta que són 'La meva Cristina i altres contes (1967) i 'Viatges i flors' (1980), i finalment la tria es tanca amb 'L'estació', l'últim conte que Rodoreda va publicar, en una revista, poc abans de morir.