Mostrando entradas con la etiqueta Marta Orriols. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Marta Orriols. Mostrar todas las entradas

lunes, 1 de noviembre de 2021

Leído: Aprendre a parlar amb les plantes de Marta Orriols

Aprendre a parlar amb les plantes - Marta Orriols. La Torre de Claramunt : Edicions del Periscopi, 2018. 247 p.

En el Club de Lectura del Grup 65 hemos leído esta novela, y la anécdota de la sesión ha sido la participación de la madre de la autora en el debate, sin previo aviso.
La historia de Paula Cid, una médica neonatóloga, que ve con su pareja Mauro muere en un tonto accidente de tráfico, y así a partir de aquí va descubriendo quien era realmente su pareja, y se va enterando de que tenía otra mujer, con la que se quería casar. Y en este proceso de duelo además se añade el lejano duelo por la muerte de su madre durante la infancia y de como ha sido la relación con su padre. 
El cómo Paula afronta su duelo es el leif motiv de la obra, y fue motivo de una intensa conversación en el club, donde diferentes integrantes explicaron su experiencia tras el fallecimiento de sus parejas.
A mi la novela me ha gustado, quizás por el tratamiento de la superación de un duelo, y de como poco a poco todo se puede solucionar, o no!.
---
La Paula té quaranta anys, és neonatòloga i està viva. Quan una revelació i una pèrdua sobtada la porten a submergir-se en ella mateixa, emprèn un camí que l’endinsarà en la ràbia, la por, el desig i la reconstrucció personal, i despertarà el seu instint de supervivència. Desorientada, s’haurà d’enfrontar fins i tot a ella mateixa per reorganitzar una geografia emocional que sent extingida.
Premis Premi Òmnium a la millor novel·la de l’any 2018.

lunes, 2 de agosto de 2021

Leído: A les ciutats amagades de Natàlia Cerezo

A les ciutats amagades - Natàlia Cerezo ; paratextos de J. L. Badal i Marta Orriols. Barcelona: Rata, 2018. 170 p.

Una selección de 15 cuentos ambientados en la playa, en el camping, el mar de noche, la cascada, la piscina, el bosque, el café en medio de la carretera solitaria,... donde la mayoría de los protagonistas son adultos que recuerdan un momento del pasado en el que pasan el período de cambio y volabilidad que es la pubertad y la adolescencia, todo ello con un aire retro de los 80 y con mucha nostalgia.
Uno de los cuentos que más me ha gustado es el de "Setembre", donde Julia vuelve al pueblo para ver como Arnau, su amor platónico adolescente, se ha separado de su esposa y no sabe que hacer con su vida. O el "Bosc" sobre la abuela que sale a pasear por el bosque con su nieto y se pierde, o la tristeza del hombre que no quiere ser padre.

---
Sumario:
Incendi
Amor
Setembre
Responsabilitats
Gat
Bosch
Nord
Guineu
Barcelona
Copenhaguen
Secret
No
Cor
Salt
Com pot ser aquest home sigui el meu pare?
J.L. Badal, La lluminosa i difícil proximitat
Marta Orriols, Perles salvatges
---
Hi ha una estranyesa minimalista que queda sostinguda en l'ànima de qui llegeix les històries que Natàlia Cerezo recull en el seu primer llibre de contes, A les ciutats amagades. Una intimitat oculta, que s'intueix intensa en tots els seus personatges, solitaris i profunds, que es defineixen per tot el que callen i el que han perdut. Sobreviuen, i ella ho trasllada al paper. Ens explica la vida que transcorre en un estiu calorós i plàcid, la de l'entorn rural i tranquil on sembla que mai passa res, la dels veïns que fan veure que no es coneixen però es desitgen amb passió, la de la infantesa interrompuda per la pèrdua i la malaltia, la de pares que no van saber ser fills i fills que no voldran ser pares, la dels mesos transcorreguts en ciutats que ens seran sempre alienes.

A les ciutats amagadesconté quinze històries que redueixen la vida a la seva unitat de comprensió mínima, quinze miniatures on el detall i l'essència es troben.

viernes, 17 de noviembre de 2017

Leído: Anatomia de les distàncies curtes de Marta Orriols

Anatomia de les distàncies curtes - Marta Orriols. Barcelona: Edicions del Periscopi, 2016. 184 p.

Una selección de cuentos, donde en cada uno de ellos vemos pequeños trozos de la intimidad, de la vida diaria, de cómo somos.
Lo leí hace días y a pesar de gustarme el recuerdo que me ha quedado es difuso, pero con un buen sabor de boca.
---
A través de personatges fugaços i d’imatges senzilles que condensen grans emocions en petits gestos, aquest recull de contes retrata la infinitat de relacions a què ens condueix l’amor. L’estima, el dolor, les renúncies implícites, els oblits o les pèrdues es relacionen íntimament en uns textos en què els protagonistes s’enfronten de manera quasi imperceptible amb l’exterior mentre proven d’oblidar els somnis, els desitjos laborals i sexuals i, fins i tot, el dret a enfadar-se.
Un calidoscopi proper i empàtic que ens aproxima de manera natural als sentiments que maquillem per por d’alterar el curs de les nostres vides. Anatomia de les distàncies curtes és un paisatge lúcid i emocional reblert dels silencis que protegim.
Pròleg de Jenn Díaz. Epíleg de Tina Vallès