Leído en el club de lectura Dones del fantàstic que se realizó a raíz del Festival 42 de literatura fantàstica, y donde tuve la suerte de contar con la presencia de la autora.
La novela está ambientada en un pueblecito aislado de pescadores cerca de calas rocosas, donde las jovenes tienen prohibido acercarse al mar, ya que acaban desapareciendo en las olas o conviertiendose en monstruos.
Y en la novela vamos viendo las historias de como distintas jóvenes mujeres se sienten atraidas por el mar y acaban sucumbiendo a su poder.
Es una novela cargada de simbolismo y metáforas, que muchas creo que no he entendido. Quizas la única, que el mar representa la libertad y al ser tragadas por el mar son libres.
Una novela de fantasia feminista con un punto de misterio.
---
La Janira va créixer amb la prohibició d’apropar-se al mar. Les dones que volien tocar l’aigua, desapareixien. «Se les mengen els monstres i els éssers que s’amaguen a l’abisme», li deia l’àvia. Per això les noies escrivien a les pedres els noms de les amigues i germanes desaparegudes, per recordar-les. Però el mar era insaciable, perquè fins i tot això s’emportava. Tot i així, la Janira, com altres noies del poble, sent la veu del mar, que visita els seus somnis i alimenta el desig de mirar més enllà de les normes que les condemnen a estar lligades. A viure tancades, sense horitzó. I vol descobrir si tot allò que batega entre les roques, a les profunditats del mar, és real o si només són supersticions.
No hay comentarios:
Publicar un comentario