Mostrando entradas con la etiqueta Maria Barbal. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Maria Barbal. Mostrar todas las entradas

lunes, 24 de julio de 2017

Leído: Els primers trets de Francesc Boix de Maria Barbal, Ramon Barnadas, Pep Cruanyes, Ricard Marco i Josep Maria Solé i Sabaté

Els primers trets de Francesc Boix –textos de Maria Barbal, Ramon Barnadas, Pep Cruanyes, Ricard Marco i Josep Maria Solé i Sabaté. Barcelona : Ara Llibres, 2016. 178 p.
A pesar del título "los primeros tiros" en este caso se trata de las primeras fotografias de Francesc Boix.
El libro de unas 170 páginas ofrece una selección de las fotos de Francesc Boix durante la Guerra Civil española en los frentes del Ebro y del Segre. 
En esta obra se puede recapacitar sobre los horrores de la guerra, y cómo hay guerra buena.
---
Les primeres fotografies de Francesc Boix són un tresor de valor incalculable. Imatges realitzades durant la Guerra Civil per un joveníssim soldat aficionat a la fotografia, de només disset anys, que la història convertiria en un heroi de guerra, en un testimoni clau dels judicis de Nuremberg. Instantànies que ofereixen una visió inusitada dels fronts de l’Ebre i del Segre, amb senzills retrats de la vida diària dels reclutes i de la tropa, i que ja perfilen la profunditat de la mirada d’un home que hauria de conèixer l’horror i arriscaria la vida per deixar-ne constància. Un fons fotogràfic de rellevància indiscutible adquirit gràcies a la perícia activa dels membres de la Comissió per la Dignitat i les aportacions de 47 particulars, la revista Sàpiens i Ara Llibres, i donat a l’Arxiu Nacional de Catalunya per fer-ne l’estudi i la divulgació.
Una troballa excepcional. Els primers trets de l’heroi Francesc Boix.

jueves, 2 de marzo de 2017

Leído: Pedra de tartera de Maria Barbal

Pedra de tartera - Maria Barbal. Barcelona: La Magrana, 1994. 124 p.

Protagonistas: Conxa, Jaume, la tia (la padrina), las hijas
Donde: En la Cataluña rural desde los año 20 a los 50 del siglo XX.

Esta obra es de aquellas básicas de la literatura catalana que todavía no me había leído, y aprovechando que la vi en el estante y es breve, en un par de días me la he leído, y me ha gustado mucho.
La obra escrita por una mujer, Maria Barbal, explica la vida de una mujer campesina, desde los 13 años hasta su vejez, unos 65 años en la Cataluña de los años 20 a la posguerra...
Lo que menos me ha gustado es la cubierta con esta foto de  un fotógrafo norteamericano que refleja la crisis de la gran depresión del 29, y encima en el interior no indican quien es el autor.
La obra tiene para mi muchas reminiscencias de La plaça del Diamant de Mercè Rodoreda, en cuanto las autoras describen a mujeres trabajadoras pero pusilánimes moralmente, que se derrumban y que no pueden hacer frente a un futuro muy incierto, y  a pesar de eso continúan adelante pero sin alegría sin vida. No sé si han hecho estudios comparando ambas obras, pero desde luego el paralelismo es evidente. 
La novela refleja bien la vida de trabajo duro que representaba ser campesino, justo lo que mis padres y mis abuelos me han trasmitido y el principal motivo por el que emigraron a una ciudad, para tener una mejor vida.
Otra cosa que me ha llamado la atención ha sido la imposibilidad de demostrar los sentimientos de la protagonista, y cómo a pesar de amar a sus hijos nunca se lo dice, y esto creo que es un indicativo de la sociedad en la que vivimos.

---
Pedra de tartera explica en primera persona la vida d’una dona, Conxa, que, ja gran i lluny dels paratges que la van veure néixer i on ha passat la major part de la seva vida, refà la seva trajectòria vital en una mena de memòries que recullen, en tres parts, tres estadis vitals de la protagonista. Ambientada al Pallars, i en el període històric que va des de començaments de segle fins als anys seixanta, la vida de Conxa es veu fortament marcada pels esdeveniments històrics (l’adveniment de la República, la Guerra Civil, els primers anys del franquisme) d’una banda i, en un altre pla, per les característiques pròpies del seu entorn (la pobresa de la família, el fet de sentir-se forastera a casa dels oncles, la dependència envers els oncles, després del marit i després dels fills i també pel sistema patriarcal en què s'estructura la societat rural on viu)